Segu­ra­ment els segui­dors de l'Espa­nyol es deuen pre­gun­tar quin equip veu­ran demà davant el Gra­nada. L'equip capaç de gua­nyar amb auto­ri­tat el València o el Betis, o bé el que es va des­fer com un terròs de sucre con­tra el Madrid o va dece­bre davant el Depor­tivo i el Rayo Valle­cano.

I és que els blanc-i-blaus no tenen terme mitjà en aquest començament de tem­po­rada. Pas­sen del blanc al negre, de gua­nyar clara­ment a per­dre amb con­tundència, i de fer un fut­bol con­vin­cent a fer-ne un de des­con­cer­tant.

Aquest és el gran mal­de­cap de Ser­gio González en aques­tes pri­me­res jor­na­des de lliga. Tro­bar els mati­sos entre el clar i l'obs­cur. Acon­se­guir un equi­li­bri tant en el joc com en l'estat anímic de l'equip, que s'enva­len­teix quan les coses li van de cara, però que, a la vegada, s'enfonsa molt d'hora el dia que el par­tit es posa costa amunt.

Aquesta és l'assig­na­tura pen­dent per resol­dre i no pas el nom­bre de punts sumats fins ara, ja que aquest regis­tre és millor que el de la tem­po­rada pas­sada per aques­tes dates. A l'Espa­nyol li falta gua­nyar soli­desa, espe­ci­al­ment en defensa, perquè fins ara és, de molt, l'equip que ha encai­xat més gols. En canvi, en atac, les xifres de gols no són del tot dolen­tes.

És lògic, en aquest sen­tit, que els afi­ci­o­nats peri­qui­tos esti­guin des­con­cer­tats, però també és cert que per treure'n l'entre­llat cal ana­lit­zar-ho amb més dete­ni­ment. D'entrada, els blanc-i-blaus han per­dut aquest estiu fins a qua­tre juga­dors cab­dals la tem­po­rada pas­sada com ara Casi­lla, Moreno, Lucas Vázquez i Ser­gio García i que for­ma­ven la columna ver­te­bral de l'equip. I tot i que, al meu enten­dre, s'han reforçat força bé, aquesta tran­sició no és fàcil ni ràpida de fer. Sense anar més lluny, el curs pas­sat els juga­dors van tri­gar uns mesos a adap­tar-se al que dema­nava el nou tècnic i no va ser ben bé fins al mes de gener quan ho van asso­lir.

Aquest any Ser­gio González encara
no ha acon­se­guit con­jun­tar totes les peces noves de què dis­posa. Els juga­dors nous neces­si­ten adap­tar-se al que els
dema­nen, una feina que sobre­tot és res­pon­sa­bi­li­tat de l'entre­na­dor. Un entre­na­dor que després del que va acon­se­guir la cam­pa­nya pas­sada hau­ria de tenir crèdit sufi­ci­ent per a repe­tir-ho.