La pri­mera porta que se li va obrir a Rubi després de la magnífica tem­po­rada a Mon­ti­livi era de les més atrac­ti­ves que es podia espe­rar. Però, amb la fata­li­tat de Tito Vila­nova, el mares­menc va per­dre res­pon­sa­bi­li­tat a can Barça. El fut­bol li'n devia una. Hi va apos­tar el Valla­do­lid, però no li va man­te­nir la con­fiança mal­grat haver arri­bat a les eli­mi­natòries d'ascens, com si no tingués cap mèrit, per més que per al con­junt de Pucela pujar fos gai­rebé una obli­gació. Se'l va vin­cu­lar després a l'Elx, però no es van enten­dre. I va començar la tem­po­rada sense feina. Feia la sen­sació que Rubi seria el típic nom que sor­ti­ria a la llista de can­di­dats dels clubs que aco­mi­a­den el tècnic, com ja va pas­sar amb l'Alme­ria. I, de sobte, apa­reix el Lle­vant. La pri­mera divisió. Pot­ser sí que hi havia algun altre aspi­rant més ben situat d'entrada per relle­var Lucas Alca­raz, però el fut­bol li'n devia una. I el Lle­vant, que abans d'apos­tar per per­fils més vete­rans havia vist créixer tècnics com Luis García i Juan Igna­cio Martínez, té ara un entre­na­dor jove, valent i pre­pa­rat. I, si acon­se­gueix revi­far l'equip i sal­var-lo, que de marge encara n'hi ha molt, Rubi es gua­nyarà un con­tracte de dues tem­po­ra­des més en un club modest però que fa anys que mira de fer les coses amb seny per superar la crisi que, com gai­rebé tots, ha vis­cut.

L'estrena era com­pro­mesa, amb la visita a Mes­ta­lla tan­cada amb un 3-0 un pèl enganyós. Mal­grat la der­rota, Rubi se'n va anar satis­fet (o almenys ho va dir) perquè els juga­dors havien estat força des­ca­rats i havien assi­mi­lat molts con­cep­tes en poc temps. De feina, en té molta. Però me l'ima­gino gau­dint com un nen. Qui sap com li anirà al Ciu­tat de València, però té apti­tuds i pre­pa­ració per fer-hi molt bon paper. I unes ganes boges, és clar. És el seu moment. Aquell tècnic que va des­ta­car per un fut­bol atrac­tiu i atre­vit al fut­bol català. I que, després de tenir un paper relle­vant en el cos tècnic de Sala­mero en una sal­vació gai­rebé mira­cu­losa del Girona, va viure una estrena bri­llantíssima com a entre­na­dor en el fut­bol pro­fes­si­o­nal. Hi ha un gra­pat d'exju­ga­dors de pri­mer nivell que tenen més fàcil l'accés. Veure a una ban­queta de pri­mera algú que s'ha llau­rat el camí des de baix sem­pre és un orgull.