Quan Leo Messi es va lesionar en el partit al Camp Nou contra Las Palmas totes les cames dels socis van tremolar. I quan es va confirmar que serien set o vuit setmanes, encara més. Els de Luis Enrique estaven mostrant certes dosis de debilitat, i aquesta situació es podia accentuar sense la presència de l'astre argentí. Però, sortosament, no ha estat així. És cert que qualsevol equip trobaria a faltar el millor jugador del món, però els blaugrana estan superant l'examen amb una nota molt alta. I, sobretot, qui n'està sortint més ben parat és Neymar, que s'ha posat l'equip a l'esquena.

Després de la brillant temporada en què el Barça va guanyar el triplet, alguns incrèduls encara dubtaven de la capacitat del brasiler. “Molt jogo bonito, però poc lideratge”, asseguraven aquests crítics. Doncs Neymar ha tapat la boca a tothom. Un servidor ja ha lloat moltíssimes vegades la capacitat de lideratge del brasiler i, per tant, aquest rol no l'ha agafat per sorpresa, però a d'altres sí. El davanter ha agafat les regnes de l'equip i ha jugat com només ell sap fer-ho. Ha tingut llibertat de moviments, com sempre fa Messi, i ha deixat la línia de banda quan calia per demanar la pilota al centre i així poder desbordar amb més capacitat.

Evidentment Neymar no és Messi i és possible que mai ho sigui, però està demostrant que és un jugador capaç d'assumir el paper protagonista en el Barça. El seu pas endavant i la capacitat golejadora de Suárez estan sent vitals per a la supervivència del Barça, que va molt justet d'efectius i que necessita agafar aire fins al gener, quan ja podran jugar les noves incorporacions –Arda Turan i Aleix Vidal– i segurament hi haurà nous fitxatges.

En aquest últim sentit, el Barça no s'ha d'equivocar. En aquests moments no necessita un nou Larsson, i per tant jugadors com ara Van Persie o Dirk Kuyt, de qui ningú dubta de les capacitats, no són el perfil que ha de buscar la directiva. En la meva humil opinió, l'equip necessita un jugador desequilibrant i que fabriqui gols –Van Persie i Kuyt no tenen aquestes característiques– i que, principalment, vingui a cobrir l'absència de Pedro. Aquest jugador, sense cap mena de dubte, hauria de ser Nolito. El davanter del Celta té dribling, gol, capacitat de sacrifici i Luis Enrique el coneix molt i molt bé. No caldria cap mena d'adaptació i des del primer dia ja podria donar el cent per cent. Fins i tot el preu és relativament assequible –18 milions d'euros– encara que la directiva, a d'hores d'ara, té una economia de guerra i no veu gens clar gastar-se aquests diners per un davanter de 29 anys i que, a més, va marxar del Barça a cost zero l'any 2011. Espero, però, que al final s'imposi el criteri de Luis Enrique i, sobretot, que la directiva no ens vengui fitxatges més o menys mediàtics com ara per exemple el del brasiler Pato, ja que està sonant en alguns àmbits del barcelonisme.