L'astre Neymar

Quan Leo Messi es va lesi­o­nar en el par­tit al Camp Nou con­tra Las Pal­mas totes les cames dels socis van tre­mo­lar. I quan es va con­fir­mar que serien set o vuit set­ma­nes, encara més. Els de Luis Enri­que esta­ven mos­trant cer­tes dosis de debi­li­tat, i aquesta situ­ació es podia accen­tuar sense la presència de l'astre argentí. Però, sor­to­sa­ment, no ha estat així. És cert que qual­se­vol equip tro­ba­ria a fal­tar el millor juga­dor del món, però els blau­grana estan superant l'exa­men amb una nota molt alta. I, sobre­tot, qui n'està sor­tint més ben parat és Ney­mar, que s'ha posat l'equip a l'esquena.

Després de la bri­llant tem­po­rada en què el Barça va gua­nyar el tri­plet, alguns incrèduls encara dub­ta­ven de la capa­ci­tat del bra­si­ler. “Molt jogo bonito, però poc lide­ratge”, asse­gu­ra­ven aquests crítics. Doncs Ney­mar ha tapat la boca a tot­hom. Un ser­vi­dor ja ha lloat moltíssi­mes vega­des la capa­ci­tat de lide­ratge del bra­si­ler i, per tant, aquest rol no l'ha aga­fat per sor­presa, però a d'altres sí. El davan­ter ha aga­fat les reg­nes de l'equip i ha jugat com només ell sap fer-ho. Ha tin­gut lli­ber­tat de movi­ments, com sem­pre fa Messi, i ha dei­xat la línia de banda quan calia per dema­nar la pilota al cen­tre i així poder des­bor­dar amb més capa­ci­tat.

Evi­dent­ment Ney­mar no és Messi i és pos­si­ble que mai ho sigui, però està demos­trant que és un juga­dor capaç d'assu­mir el paper pro­ta­go­nista en el Barça. El seu pas enda­vant i la capa­ci­tat gole­ja­dora de Suárez estan sent vitals per a la super­vivència del Barça, que va molt jus­tet d'efec­tius i que neces­sita aga­far aire fins al gener, quan ja podran jugar les noves incor­po­ra­ci­ons –Arda Turan i Aleix Vidal– i segu­ra­ment hi haurà nous fit­xat­ges.

En aquest últim sen­tit, el Barça no s'ha d'equi­vo­car. En aquests moments no neces­sita un nou Lars­son, i per tant juga­dors com ara Van Per­sie o Dirk Kuyt, de qui ningú dubta de les capa­ci­tats, no són el per­fil que ha de bus­car la direc­tiva. En la meva humil opinió, l'equip neces­sita un juga­dor dese­qui­li­brant i que fabri­qui gols –Van Per­sie i Kuyt no tenen aques­tes carac­terísti­ques– i que, prin­ci­pal­ment, vin­gui a cobrir l'absència de Pedro. Aquest juga­dor, sense cap mena de dubte, hau­ria de ser Nolito. El davan­ter del Celta té dri­bling, gol, capa­ci­tat de sacri­fici i Luis Enri­que el coneix molt i molt bé. No cal­dria cap mena d'adap­tació i des del pri­mer dia ja podria donar el cent per cent. Fins i tot el preu és rela­ti­va­ment asse­qui­ble –18 mili­ons d'euros– encara que la direc­tiva, a d'hores d'ara, té una eco­no­mia de guerra i no veu gens clar gas­tar-se aquests diners per un davan­ter de 29 anys i que, a més, va mar­xar del Barça a cost zero l'any 2011. Espero, però, que al final s'imposi el cri­teri de Luis Enri­que i, sobre­tot, que la direc­tiva no ens ven­gui fit­xat­ges més o menys mediàtics com ara per exem­ple el del bra­si­ler Pato, ja que està sonant en alguns àmbits del bar­ce­lo­nisme.