Moltes vegades, potser massa, tenim tendència a analitzar la realitat utilitzant unes eines que han quedat obsoletes. Ho fem ja sigui per tradició, per inèrcia, per ignorància o per desconeixement d'unes altres i el resultat que se'n deriva de la seva utilització és una perspectiva distorsionada, limitadora, que ens condueix a la ineficàcia, a l'esterilitat o a l'errada un cop completat el procés. Aquest desenfocament es produeix de manera reiterada, si ens cenyim a l'àmbit dels esports col·lectius, en l'anàlisi del joc dels equips. Hi ha una frase de l'exfutbolista argentí Diego Latorre que ajuda a marcar un punt de partida en aquest debat: “Es pot executar bé un estil i no jugar bé. Hi ha conceptes que no es poden ignorar.” Aquesta és la dicotomia en què ens hem situat: la quantitat o la qualitat, el factor numèric o el factor conceptual. I actualment la victòria de la quantitat i el factor numèric es produeix per un indiscutible KO tècnic. De fet, moltes vegades és dóna per incompareixença. Hem totemitzat els estils, els sistemes, les estadístiques, hem apostat per la complexitat prefabricada com a refugi per interpretar la complexitat intrínseca d'esports com el futbol. El camí, però, com proposa Latorre, hauria de ser el contrari: buscar l'essencial en un esport tan ric en variables, prioritzar els conceptes per sobre dels estils o la sistematització. És evident que aquests aspectes han d'existir, però si els jugadors que els han d'aplicar no tenen clar els conceptes bàsics del joc, s'acaba transmetent buidor, fredor, retòrica.

Si busquem reduir al màxim els arguments conceptuals trobem tres elements: el temps, l'espai i les interaccions amb els altres jugadors. Aquests són els aspectes sobre els quals s'ha d'analitzar, treballar i progressar. El periodista argentí Fernando Pacini descriu perfectament els jugadors minimalistes, que dominen els tres elements. Ho fa en un article sobre el migcampista del River Matías Kranevitter, que al gener s'incorporarà a l'Atlético de Madrid: “Kranevitter es troba entre els que entenen la complexitat del joc, i resolen amb una arma silenciosa i letal: la senzillesa.” Aquest tipus de futbolistes són els que fan bons els sistemes, els estils, les possessions i el millor del món fent-ho és Sergio Busquets, que al camp del Getafe va oferir l'enèsima lliçó. El fet que Sergio no fos ni en la primera llista per la Pilota d'Or corrobora la teoria inicial que hi ha molta gent que utilitza les eines equivocades per mirar el futbol. No tenen en compte els conceptes. Mentrestant, Busquets, el mateix Kranevitter (22 anys) i el pivot del Borussia de Dortmund Julian Weigl (20 anys), entre d'altres, seguiran oferint en cada partit un recital de controls orientats, d'estar sempre ben perfilats, etcètera.Com defineix de manera gràfica i magistral Fernando Pacini, jugaran “en veu baixa, dient veritats”, demostrant que “el luxe es troba en els detalls i no en les estridències”.