Vertigen
Aquesta és la sensació que recorre l'espina dorsal de tots els socis i aficionats de l'Espanyol després de l'entrada del conglomerat xinès Rastar Group com a màxim accionista de l'entitat blanc-i-blava. Ara mateix s'obre un nou horitzó de futur en els 115 anys de vida d'una institució que més que disfrutar ha patit. Prou sagnants han estat els últims anys, marcats per la marxa de Sarrià i la seva demolició. La travessia al Lluís Companys per arribar a la terra promesa de Cornellà-el Prat. Un nou estadi que, de moment, només ha portat terribles maldecaps als dirigents blanc-i-blaus, que no van saber pair el sobrecost d'una infraestructura faraònica ni rendibilitzar-la com calia per la forta crisi econòmica que ha escombrat una gran part del país. Precisament la crisi financera del club ha estat el detonant de l'entrada de Cheng Yansheng. Serà el primer estranger que aconsegueix el control del club i a partir d'aquí s'obren múltiples interrogants sobre quin serà el model d'actuació del magnat xinès. Les seves primeres declaracions, en diversos mitjans, han seguit el protocol habitual de bona conducta, però no serà fins al gener quan es comenci a albirar quin camí traçarà el senyor Cheng. En els pròxims anys no hi ha cap dubte que l'empresari xinès intentarà treure rèdits de la seva inversió i farà créixer el club en tots els nivells. Tot i això, sempre quedarà el dubte de què passarà si es cansa de jugar amb la seva nova joguina i decideix tornar a casa. Cap lligam sentimental, familiar o social el retindrà si les coses no surten com ho té planificat. Pel senyor Cheng l'Espanyol és un braç més del seu grup d'empreses i en l'imaginari col·lectiu qui menys i qui més té dues o tres inversions fallides en el món del futbol a la retina. Ara caldrà confiar en la seva bona voluntat perquè el futur sense Cheng era negre per a l'Espanyol. Ara, com a mínim, s'obre un fil d'esperança i caldrà apuntar-se al carpe diem i viure el moment.