De ‘Monty Pérez' i del ‘marquès de la roja'
Qualitat i orgull. Gran victòria contra un rival complicat, en un partit de nivell alt, molt exigent, amb un arbitratge lamentable (en la línia habitual) i un mag que es diu Neymar. Estem preparats!, i ja en parlarem el dilluns que ve si Déu vol...
Els gestos d'ostensiva complicitat del jugador portuguès amb l'entrenador del PSG (segons Le Parisien, li va dir: “Mister, m'agradaria treballar amb vostè.” Posats a especular, també li hauria pogut dir: “Mister, sabeu que l'incorregible prepotent del meu president m'ha interpel·lat, amb les càmeres de televisió al davant i justament abans de jugar el partit!”) i amb el propietari del club, diuen les males llengües que són l'anunci que l'estrella ja ho té lligat amb els francesos. Oh là là!
Fa uns dies, el primer ministre de França, Manuel Valls Galfetti, de qui els seus col·laboradors reconeixen que és més jacobí que el mateix Maximilien de Robespierre, però que també és molt barcelonista, va obrir la possibilitat que el Barça jugués la Ligue 1; una competició que, sigui dit de passada, obtindria una projecció esportiva, mediàtica i econòmica que ara no pot ni somiar. C'est incroyable!
En definitiva, que si Cristiano Penalty se'n va a París i nosaltres (fem que ens creiem la hipòtesi) canviéssim el Coliseum Alfonso Pérez, el Nuevo Los Cármenes... pel Louis II, el Geoffroy-Guichard... la pregunta és: aleshores, a qui pebrots interessaria la lliga espanyola més enllà dels confins peninsulars?
M'imagino el senyor Pérez Rodríguez badallant a la llotja del seu estadi, tot veient com el seu equip, entrenat pel senyor Benítez, canvia un davanter per un defensa amb 1-0 a favor. I al seu costat, visualitzo també el monarca emèrit, qui no fa pas gaire gaudia abatent paquiderms, Joan Carles Alfons Víctor Maria de Borbó i Borbó-Dues Sicílies, sent irremeiablement derrotat pel tedi amb la mateixa cara de clapat que li vam poder observar diàfanament durant el partit amb el PSG... De genolls Tebas, Cardenal i companyia ens suplicarien que no els diguéssim au revoir i que no enviéssim a la merde la seva lliga espanyola. Comprenez-vous?
Quina setmaneta ens ha regalat el club de Concha Espina! “Xiulets? Hem guanyat sense encaixar cap gol”, respon Benítez a la sala de premsa. Simultàniament, a la zona mixta, Sergio Ramos declara: “Hem de reflexionar.” Quina sintonia! Per acabar d'animar la xaranga, a Benzema l'imputen a França com a presumpte extorsionador en el tèrbol afer de xantatge sexual a un company de selecció. Molt lleig. Però l'amo Pérez rep el nen mimat a Valdebebas com el pare que acarona el fill expulsat de l'escola i demana entrevista urgent amb el mestre per “pentinar-lo”. Això sí que és un carnaval comme il faut. A propòsit, no sé si gaudiré tant amb el muntatge de l'ex-Monty Python Terry Gilliam de Benvenuto Cellini al Liceu, l'òpera centrada en el personatge de l'escultor renaixentista i que Berlioz va ambientar, expressament, en el Carnaval de Roma. Monty Pérez!
El ‘marquès de la roja'
Indignant! Ni una mala paraula, però ni una bona acció en les seves convocatòries. Que amb el clàssic de fons Vicente del Bosque, marquès de la roja, convoqui per a dos partits amistosos Sergi Busquets, que està a punt de petar, i Andrés Iniesta, que acaba de sortir d'una lesió, és de jutjat de guàrdia. Ras i curt. Així, també, es manipula una lliga.