Opinió

Neymar, ara sí

Un jugador que potser necessitava un espai on esplaiar-se més enllà de viure sempre sota l'influx de Messi

No em ven­guin juga­dors amb grans titu­lars o repe­tint-me la mateixa jugada mil cops perquè cre­gui en ell sense haver-lo vist jugar. Ja fa anys que no com­pro juga­dors a través de l'interès que sovint hi ha entre els inter­me­di­a­ris i la neces­si­tat dels mit­jans de fer por­ta­des. Poseu-lo al camp i a veure què sap fer, i espe­rem uns dies.

Ney­mar no té la culpa de l'enre­nou econòmic que l'acom­pa­nya des que va ater­rar a Bar­ce­lona ni de l'estratègia del Barça (San­dro Rosell) i del seu pare per gua­nyar més, mig enga­nyant altres actors que con­si­de­ra­ven que tenien dret a sucar en el repar­ti­ment de calés. Ell només és juga­dor de fut­bol i, per tant, mereix que la crítica li arribi pel que fa al camp, on en el seu pri­mer any va ser força dis­cret, va millor el curs pas­sat quan Messi va deci­dir que el Barça havia de gua­nyar un altre tri­plet i, alhora, des de la ban­queta es va deter­mi­nar que les rota­ci­ons i les indi­ca­ci­ons es redui­rien al mínim amb els tres de davant per evi­tar situ­a­ci­ons des­a­gra­da­bles, com en algun moment s'havien produït en algun canvi.

Aquesta tem­po­rada va arren­car amb con­tac­tes entre Ney­mar i el Uni­ted, cosa que fins que no renovi, si és que final­ment ho fa pel Barça, esta­rem arros­se­gant fins a final de curs, en què no dub­tem que –a Manc­hes­ter no només hi ha molts diners– l'equip de Van Gaal, igual que amb l'arri­bada a la des­es­pe­rada de Rivaldo en el pri­mer any de l'holandès a Bar­ce­lona, farà l'impos­si­ble per endur-se al Tea­tre dels Som­nis alguna peça de caça major.

Després es va lesi­o­nar Messi i va ser impos­si­ble no posar totes les mira­des en un juga­dor que ja ha avançat que l'estiu que ve no només vol jugar la copa Amèrica, sinó que vol par­ti­ci­par en els Jocs del seu país, a Rio. Ney­mar havia de ser alguna cosa més que una icona comer­cial, l'aban­de­rat dels bra­si­lers i un pro­jecte d'alguna cosa que encara a can Barça no s'havia vist, i més quan sobre ell ha recai­gut la res­pon­sa­bi­li­tat de ser en un futur el líder quan Messi deci­deixi que ja ho ha donat tot. En el pri­mer intent per fer de líder, després d'haver gua­nyat un patidíssim par­tit con­tra el Leverku­sen ja sense Messi, va sem­blar que els par­tits a les qua­tre de la tarda i més a Sevi­lla no encai­xa­ven amb els bar­ce­lo­nis­tes, que van per­dre mal­grat que algu­nes cròniques van voler veure en l'actu­ació de Ney­mar el que en rea­li­tat no va fer.

Ni en el 5-2 con­tra el Rayo, amb qua­tre gols del bra­si­ler, la gole­jada blau­grana es va acom­pa­nyar de bon fut­bol, que sí que va exhi­bir a dojo l'humil equip madri­leny. Ha estat en les dar­re­res actu­a­ci­ons, i espe­ci­al­ment diu­menge pas­sat con­tra el Vila-real, quan Ney­mar ha posat a dis­po­sició de tot­hom la seva gran vàlua com a fut­bo­lista.

El mera­vellós gol amb què va tan­car el 3-0 con­tra els cas­te­llo­nencs va ser la cirera del pastís d'un juga­dor que pot­ser neces­si­tava un espai on espla­iar-se més enllà de viure sem­pre sota l'influx de Messi. Aquest salt de qua­li­tat de ben segur que li ator­garà pres­tigi i con­fiança quan torni el crac argentí, que recu­pe­rarà els galons i l'auto­ri­tat davant d'un Ney­mar que per ser creïble ja no li estarà permès viure mai més a l'ombra de Messi.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)