Si el futbol, diuen, és un estat d'ànim, deu ser una obvietat que el Barça arriba millor que el Madrid al primer duel que permetrà mesurar les forces dels dos grans del futbol espanyol aquesta temporada. Com passa amb les enquestes, això no permet predir què passarà d'aquí a dotze dies al Bernabéu i encara menys com acabarà d'aquí a sis mesos la temporada, però sabem d'on vénen uns i altres, també sabem on esperen arribar i la foto actual després dels primers mesos de competició ens dóna pistes. La primera conclusió és que el Barça ho té més clar que el Madrid. A pesar de les dificultats inicials i de les adversitats, els últims partits permeten identificar clarament la idea, els recursos i les capacitats que van permetre a l'equip blaugrana guanyar la primavera passada la triple corona. També s'ha pogut constatar la confiança de l'equip en el seu pla i la seguretat i el compromís en la seva aplicació. La trajectòria dels de Luis Enrique és ascendent i arriben al clàssic en el seu millor moment. I, finalment, han aconseguit aquests objectius sense poder comptar amb Leo Messi, és a dir, gràcies al gros de l'equip i al lideratge alternatiu que han exercit jugadors com Neymar, Luis Suárez, Sergio Busquets i Piqué, entre d'altres, fins al punt que ni la baixa (no confirmada) de Leo Messi és avui raó suficient per al pessimisme culer. A l'altra banda, la identitat i el crèdit del Madrid de Benítez s'han definit sobretot sobre la fortalesa defensiva i la fiabilitat, encara que amb un protagonisme decisiu del porter Keylor Navas. Des d'aquest punt de vista, perdre a Sevilla encaixant tres gols desdibuixa l'equip, però la seva falta de reacció al Pizjuán subratlla els dubtes i la desconfiança que genera el pla del tècnic i obre una gran incertesa sobre la sintonia de Cristiano Ronaldo amb aquest projecte, tenint en compte la seva estranya irrellevància a Sevilla, la distància amb Bale i els missatges explícits i subliminars que ha enviat les últimes setmanes.