Avui dia vivim immersos en una perenne dicotomia. Sembla que tenim l'obligació de triar entre dues opcions llunyanes entre si. En l'esport, la rivalitat ferotge fa que aquesta dicotomia encara s'accentuï més. Si parlem de boxa, no es pot simpatitzar amb Pacquiao i Mayweather alhora. Uns donen suport a la senzillesa del filipí, un home fet a ell mateix a partir d'una infància cruel. Els amants del showbusiness, però, tenen el nord-americà com a referent de l'ostentació. En el futbol actual, trobem el símil en Messi i Ronaldo. Ara que arriben les dates decisives per decidir qui serà el guanyador de la Pilota d'Or, aquesta dualitat encara va més enllà. Sempre que qualsevol dels dos és al terreny de joc, l'equip irremeiablement adapta el seu joc a les característiques del seu jugador franquícia. L'immens talent de grans futbolistes posats al servei d'un líder. Una pèrdua d'espurna individual. L'efecte absorció que provoquen aquestes dues bèsties. Sempre que Leo trepitja la gespa, els seus companys el busquen per generar jugades d'atac. Alves aixeca el cap buscant associar-se amb l'argentí. Neymar vola en carrera diagonal per trobar la passada llarga que tant agrada al 10 culer. Aquesta adaptació del joc es produeix de la mateixa manera entre les estrelles del Real Madrid. Benzema surt de la zona del davanter centre, coneixedor de la predilecció del portuguès per arrencar des de l'esquerra cap el centre i deixar anar un llançament llunyà poderós que faci sacsejar la tranquil·litat dels porters rivals. Actualment l'atacant madridista no passa el millor moment. Els problemes físics de Benzema i Bale l'han deixat com a única referencia atacant. Una situació que Cristiano no està paint de la millor manera. Lluny de ser el finalitzador amb qui Benítez somiava, el portuguès s'està obsessionant a acabar les jugades sense tenir en compte si hi ha una opció millor. L'absència de Messi per lesió ha alliberat Neymar. Ara que Leo no absorbeix ni un gram del seu talent, el brasiler juga lliure, deixant volar la seva creativitat ofensiva. I és que tant Messi com Cristiano resolen molt sovint la papereta, però també és cert que limiten el talent d'altres companys. Exerceixen l'efecte absorció.