Sigui expressat d'entrada, el reconeixement des d'aquesta tribuna a cada un dels directius del FC Barcelona per atrevir-se a viure una aventura com aquesta, ja que ells, com tots, saben que el projecte sempre acaba malament. La cadira principal crema tant que acostuma a incendiar-se. Ho sap Sandro Rosell, Joan Laporta, Joan Gaspart, Josep Lluís Núñez... i no cal anar més enrere perquè l'argument és obvi. Pel que fa als directius, en fi, més del mateix amb la foguera una mica més petita, però en la majoria dels casos amb els mateixos efectes col·laterals negatius per a la seva salut. És evident que l'ambició de tots plegats els fa moure's en aquesta direcció, alhora tan irracional. Així doncs, són directius perquè volen i en la seva condició són responsables dels seus actes.

El Barça viu, segons la seva vicepresidenta dels números, Susana Monje, “la millor situació econòmica de la seva història”. Per això ha preparat un pressupost de 633 milions d'euros, per això batallen per arribar aviat als 1.000 milions d'ingressos i per això el projecte de la junta de Josep Maria Bartomeu camina cap a l'Espai Barça, una imperial obra valorada en 600 milions d'euros. Curiosament, però, tots els directius o persones vinculades a la junta emeten missatges perquè l'entrenador es tregui del cap la idea de contractar al gener Nolito, el davanter del Celta, taxat en 18 milions d'euros. Realment un no els guanya cada dia, però fa l'efecte que el paradisíac escenari que dibuixa la directiva es contradiu amb la realitat. És un sí però no en tota regla. Ja sabem allò que diuen els estatuts del club i de les línies econòmiques sagrades que cal respectar per no provocar un obligat adéu prematur; també les inversions fetes per la sanció de la UEFA que ells mateixos han provocat a partir de l'incompliment de la llei i del seu comportament deslleial en els fitxatges de nens i adolescents i, és clar, també coneixem tot el que té a veure amb l'indicador EBITDA. Però 18 milions ho rebenten tot? De veritat ve de 18 milions?

I Qatar? Com van les negociacions? Silenci absolut des del club. Qatar serà, veurem a quin preu, si per sota del que van prometre al soci abans de l'assemblea o a qualsevol altre a la desesperada. Allò de les dues ofertes alternatives ja és història. Un altre sí però no.

Del cas de les estelades sí que hi ha notícies. La UEFA ja ha fet saber al Barça les motivacions de la sanció del Barça-Bayer: són polítiques, per les estelades i els crits independentistes. Res de nou. Però atenció, estirada d'orelles. Li fa saber que no entén tant soroll després d'acceptar la primera multa postfinal de la Champions de Berlín. L'error estratègic del Barça és tan evident que fins i tot la UEFA hi suca pa. Un altre sí però no, aquest dolorós. Hi haurà recurs i TAS.

Més moviments: Manifest Blaugrana ja ha rebut l'OK de la majoria dels europarlamentaris catalans per defensar la ciutadania des de la cambra europea instant la UEFA a modificar l'article 16.2. Cinc-cents socis s'han adherit a la iniciativa, però cap és directiu del Barça tot i haver estat convidats un per un a formar part de la causa. Diuen que la distància forma part de l'estratègia del club de mantenir la treva signada amb la UEFA just abans del partits contra el BATE Borisov. Un altre sí però no. Aquell mateix dia, el Barça es va comprometre a exhibir dues pancartes demanant respecte als símbols de Catalunya i a la llibertat d'expressió, però al final només en va mostrar una, aquella que deia “Respecte”. Respecte vés a saber a què, concretament. En fi, un altre sí però no. Sort que la graderia va estar a l'altura del que exigeix la dignitat del Barcelona. I ho segueix estant. Un altre col·lectiu, Drets, està a punt de presentar una demanda als jutjats de Barcelona –o avui o dilluns com a molt tard– i el mateix grup Manifest Blaugrana està estudiant la via suïssa. De l'acció que Josep Maria Bartomeu va anunciar a l'assemblea, aquella que havia de liderar Antoni Guil, el president de la Confederació de Penyes, home proper a la junta, de moment no hi ha notícies. La seva idea és anar a la mateixa velocitat que el club, és a dir, no fer cap moviment fins que el TAS hi digui la seva.

L'actuació de la UEFA en el cas de les estelades és tan vergonyosa que no s'entén tanta prudència dels dirigents blaugrana després d'haver comprovat que les treves d'aquesta gent són tramposes. Tants complexos fereixen la dignitat. Caminar per la via esportiva és una obligació del club, però no sembla gaire coherent no fer costat explícit a ciutadans i socis del Barça que s'estan deixant la pell, el temps i els diners per les causes catalana i barcelonista. Esperem que el sí però no es transformi aviat en un sí entregat i incondicional.