L'equip d'Extremadura que es va enfrontar amb el Barça en el partit d'anada dels setzens del campionat de copa, va estar esportivament content perquè els seus jugadors van afrontar amb entusiasme el repte de competir amb l'ara líder de primera divisió i, meritòriament, van empatar. Per al Barça va ser positiu perquè vam poder veure en acció en partit oficial jugadors que juguen poc, entre ells, el tercer porter del Barça, el sabadellenc Jordi Masip. Sembla bo que l'home clau, que és el porter, sigui de casa. Ho hem viscut en llargs períodes de felicitat en aquest aspecte quan els titulars eren Ramallets, Sadurní, Mora, Busquets i Valdés. També gaudíem quan jugaven Arnau i Jorquera. Aquesta aposta l'hem vist ara també amb el Real Madrid quan ha volgut substituir un de casa, Casillas, per un altre també nascut a Madrid, De Egea, malgrat que no se n'hagi sortit. És curiós com, en les èpoques relativament recents, només ha comptat amb un altre madrileny, Cañizares. Ha tingut, en canvi, tres gallecs, Agustín, Buyo i Diego López; un basc, Ochotorena, i un extremeny, César. Pel Barça han desfilat, amb llarg recorregut, els bascos Artola, Urruti i Zubizarreta; i, en menor mesura, Unzué i Lopetegui. Hi han jugat també el gadità Pinto i estrangers de regnat més aviat curt: Baia, Hesp, Dutruel, Bonano i Rüstü.

Cal dir que ara en les competicions de lliga i Champions tant Bravo com Ter Stegen, respectivament, estan complint. Però crec que la direcció esportiva hauria de planificar bé el planter per poder disposar de nou d'un relleu de casa quan aquests, per un motiu o un altre, ja no hi siguin. Aquesta convicció em ve de lluny, de quan –des de l'any 1972–, amb el pseudònim de Jordi Quirón, feia articles esportius a El Correo Catalán i es discutia sobre qui havia de ser titular al Barça, Reina o Sadurní. El 18 de gener de 1973 vaig escriure: “Malgrat que en una empresa catalana el químic o el cap de màrqueting puguin ser d'unes altres regions o estrangers, el caixer –en aquest cas el porter– ha de ser de casa.” Molta feina, doncs, per a la Masia. I esperarem una altra ocasió, contra el Villanovense el dia 2 de desembre, per poder veure jugar de nou Masip.