De la mateixa manera que un bon dia va quedar establert que el joc per parelles des del bloqueig directe era indispensable per ordenar la pràctica totalitat dels atacs estàtics, qui ho sap si més d'hora que tard no sigui igualment normatiu el fet de jugar amb dos (o tres) bases alhora. No pas circumstancialment, com un recurs, sinó sistemàticament, un minut sí i els següents també.

La setmana passada el Lokomotiv va posar en guàrdia el Palau jugant amb Delaney, Draper i Bikov al perímetre, una situació que Bartzokas utilitza habitualment en els partits –sinó amb tres bases, amb dos–, igual com ho fan un bon grapat d'entrenadors. Ho fa Itoudis al CSKA (Teodosic, Jackson i De Colo), ho feia Goodes al Maccabi (Ohayon, Rochestie, Farmar) i, sense tibar tant la corda, amb dos directors de joc al camp, ho fan molts dels equips de l'Eurolliga actual: l'Anadolu (Heurtel i Granger), el Panathinaikòs (Calathes i Diamantidis), el Bayern (Renfroe i Gavel), el Brose (Zisis i Wanamaker), el Zalgiris (Kalnietis i Hanlan), l'EA7 Milà (Lafayette i Jenkins), el Llemotges (Westermann i Schaffartzik), el Khimki (Rice i Sved), el Fenerbahçe (Sloukas i Dixon) i, ve de lluny i creant tendència per l'èxit associat, el Madrid (Llull i Sergio) i encara abans l'Olympiacòs (Mantzaris i Spanoulis).

Amb els jugadors cada dia més grans i més ràpids de cames, el camp s'ha fet petit i l'objectiu que hi ha en la base del treball tàctic quan es disposen els atacs posicionals és el d'eixamplar la pista. És a dir, fer passar el joc per l'espai localitzat a les cantonades. Des del 2x2 es busquen avantatges, i primer se'n juga un i després un altre per preparar el terreny (desgastar la defensa) i no és fins que es juga la tercera situació per parelles que es busca que el 2x2 sigui decisiu. Es busca això i es busca fer-ho tan ràpid com humanament sigui possible, però la defensa per neutralitzar la situació és cada dia més acurada i efectiva i la solució és buscar l'exterior que hi ha estacat en una cantonada, en la línia de tres punts. I trobar-lo vol dir executar a tota velocitat el 2x2 i també la passada que, forta i precisa, consolida les dècimes d'avantatge generades en el bloqueig directe i que fan inútil una possible recuperació del defensor. I si aquest arriba a puntejar bé el tir o si ho fa una ajuda d'un altre exterior, la defensa es contraresta amb una passada addicional (extra) cap a l'home alliberat en una zona més central.

Aquest és el patró que socorre els equips en els últims minuts de partit quan el cansament emmanilla els jugadors, i és també el que cada dia amb més reiteració dibuixa des del salt inicial el joc dels partits –recordem, per exemple, els tres homes petits fent llaços en tot l'ample de pista, per sobre els 6m75, gairebé jugant mà a mà, mantenint la pilota al centre i buscant el moment per jugar un primer, un segon o un tercer bloqueig directe. I afegim-hi a tot això la voluntat per forçar el joc en transició, contra defensa desorganitzada, que és el que més cistelles fàcils dóna. I tindrem un bàsquet en què la lectura de les defenses, l'alta velocitat d'execució de les accions i el gest tècnic de la passada són els elements essencials, pilars que defineixen uns homes en concret. Els bases.