Opinió

Jugar amb dos (o tres) bases

És cada vegada una pràctica més habitual jugar amb més d'un director de joc alhora, no pas com a recurs sinó com a sistema

De la mateixa manera que un bon dia va que­dar esta­blert que el joc per pare­lles des del blo­queig directe era indis­pen­sa­ble per orde­nar la pràctica tota­li­tat dels atacs estàtics, qui ho sap si més d'hora que tard no sigui igual­ment nor­ma­tiu el fet de jugar amb dos (o tres) bases alhora. No pas cir­cums­tan­ci­al­ment, com un recurs, sinó sis­temàtica­ment, un minut sí i els següents també.

La set­mana pas­sada el Loko­mo­tiv va posar en guàrdia el Palau jugant amb Dela­ney, Dra­per i Bikov al perímetre, una situ­ació que Bart­zokas uti­litza habi­tu­al­ment en els par­tits –sinó amb tres bases, amb dos–, igual com ho fan un bon gra­pat d'entre­na­dors. Ho fa Itou­dis al CSKA (Teo­do­sic, Jack­son i De Colo), ho feia Goo­des al Mac­cabi (Ohayon, Roc­hes­tie, Far­mar) i, sense tibar tant la corda, amb dos direc­tors de joc al camp, ho fan molts dels equips de l'Euro­lliga actual: l'Ana­dolu (Heur­tel i Gran­ger), el Panat­hi­naikòs (Calat­hes i Dia­man­ti­dis), el Bayern (Ren­froe i Gavel), el Brose (Zisis i Wana­maker), el Zal­gi­ris (Kal­ni­e­tis i Han­lan), l'EA7 Milà (Lafayette i Jenkins), el Lle­mot­ges (Wes­ter­mann i Schaf­fart­zik), el Khimki (Rice i Sved), el Fener­bahçe (Sloukas i Dixon) i, ve de lluny i cre­ant tendència per l'èxit asso­ciat, el Madrid (Llull i Ser­gio) i encara abans l'Olym­piacòs (Mant­za­ris i Spa­nou­lis).

Amb els juga­dors cada dia més grans i més ràpids de cames, el camp s'ha fet petit i l'objec­tiu que hi ha en la base del tre­ball tàctic quan es dis­po­sen els atacs posi­ci­o­nals és el d'eixam­plar la pista. És a dir, fer pas­sar el joc per l'espai loca­lit­zat a les can­to­na­des. Des del 2x2 es bus­quen avan­tat­ges, i pri­mer se'n juga un i després un altre per pre­pa­rar el ter­reny (des­gas­tar la defensa) i no és fins que es juga la ter­cera situ­ació per pare­lles que es busca que el 2x2 sigui deci­siu. Es busca això i es busca fer-ho tan ràpid com huma­na­ment sigui pos­si­ble, però la defensa per neu­tra­lit­zar la situ­ació és cada dia més acu­rada i efec­tiva i la solució és bus­car l'exte­rior que hi ha esta­cat en una can­to­nada, en la línia de tres punts. I tro­bar-lo vol dir exe­cu­tar a tota velo­ci­tat el 2x2 i també la pas­sada que, forta i pre­cisa, con­so­lida les dècimes d'avan­tatge gene­ra­des en el blo­queig directe i que fan inútil una pos­si­ble recu­pe­ració del defen­sor. I si aquest arriba a pun­te­jar bé el tir o si ho fa una ajuda d'un altre exte­rior, la defensa es con­tra­resta amb una pas­sada addi­ci­o­nal (extra) cap a l'home alli­be­rat en una zona més cen­tral.

Aquest és el patró que socorre els equips en els últims minuts de par­tit quan el can­sa­ment emma­ni­lla els juga­dors, i és també el que cada dia amb més rei­te­ració dibuixa des del salt ini­cial el joc dels par­tits –recor­dem, per exem­ple, els tres homes petits fent llaços en tot l'ample de pista, per sobre els 6m75, gai­rebé jugant mà a mà, man­te­nint la pilota al cen­tre i bus­cant el moment per jugar un pri­mer, un segon o un ter­cer blo­queig directe. I afe­gim-hi a tot això la volun­tat per forçar el joc en tran­sició, con­tra defensa desor­ga­nit­zada, que és el que més cis­te­lles fàcils dóna. I tin­drem un bàsquet en què la lec­tura de les defen­ses, l'alta velo­ci­tat d'exe­cució de les acci­ons i el gest tècnic de la pas­sada són els ele­ments essen­ci­als, pilars que defi­nei­xen uns homes en con­cret. Els bases.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.