[D]
0
Opinió
20 novembre 2015 2.00 h

DIES IRAE

La “guerra” als estadis

Les diverses reaccions als atemptats de París demostren que la realitat és més dual i complexa del que es voldria

Terror a Saint-Denis

DIVENDRES 13.

Tres explosions a tocar de l'estadi de Saint-Denis mentre es jugava el França-Alemanya, amb 80.000 espectadors a la grada. Dos terroristes morts immolats dels tres que formaven l'escamot que va intentar causar una gran mortaldat. Un d'ells tenia una entrada per al partit. Per sort no va poder entrar. Qui sap si el pla era que aquest s'immolés dins l'estadi i que els altres dos ho fessin enmig de la multitud que sortís espaordida. Per sort no ha estat possible.

L'amenaça en els esdeveniments esportius és real, com ho és en altres centres d'oci social, com ara restaurants i sales de festa, com es va demostrar en el mateix atac coordinat a París. Per bé o per mal, l'esport sempre ha estat un escenari on s'han reflectit els esdeveniments socials. I el que podia haver estat una nit de mortaldat i horror a Saint-Denis, per fortuna es va convertir en una expressió de civisme dels espectadors, que amb el seu comportament van evitar que el pànic fos causa de mals majors un cop esvaïda la possibilitat de l'atemptat mortal. Van sortir ordenadament de l'estadi i uns quants ho van fer cantant l'universal himne francès, La marsellesa, ja sigui per patriotisme, per conjurar la por o per expressar el missatge de “llibertat, igualtat i fraternitat” de la República francesa.

Els estadis de futbol, i d'altres esports, no són un món a part. Són un reflex de la realitat social. I també un altaveu. Per bé i per mal, sí.

La realitat dual

DIMARTS 17.

Immediatament, el partit Anglaterra-França es va convertir en un esdeveniment ideal per escenificar el missatge de rebuig al terrorisme i d'exaltació de la llibertat. Va ser positiu i necessari, tot i estar programat i blindat per un desplegament de seguretat mai vist. Es van suspendre moltes altres competicions esportives en molts llocs, però aquest partit interessava com a altaveu del missatge pretès. Tant de bo aquest missatge sigui el que segueixin els governants dels països que han de fer front al desafiament d'Estat Islàmic.

No serà fàcil, per experiències semblants que hem viscut. I tampoc perquè no tot és el món ideal que es va escenificar a Wembley. Aquell mateix dia a la mateixa hora, en el minut de silenci del Turquia-Grècia es van sentir xiulets i crits d'“Al·là és el més gran”. Aquest fet va completar l'escenari del que és la realitat. Més complexa i dual del que es voldria.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Pep Riera
Altres articles de l'autor

Publicat a

Notícies