[D]
0
Opinió
20 novembre 2015 2.00 h

DIES IRAE

La “guerra” als estadis

Les diverses reaccions als atemptats de París demostren que la realitat és més dual i complexa del que es voldria

Ter­ror a Saint-Denis

DIVEN­DRES 13.

Tres explo­si­ons a tocar de l'estadi de Saint-Denis men­tre es jugava el França-Ale­ma­nya, amb 80.000 espec­ta­dors a la grada. Dos ter­ro­ris­tes morts immo­lats dels tres que for­ma­ven l'esca­mot que va inten­tar cau­sar una gran mor­tal­dat. Un d'ells tenia una entrada per al par­tit. Per sort no va poder entrar. Qui sap si el pla era que aquest s'immolés dins l'estadi i que els altres dos ho fes­sin enmig de la mul­ti­tud que sortís espa­or­dida. Per sort no ha estat pos­si­ble.

L'amenaça en els esde­ve­ni­ments espor­tius és real, com ho és en altres cen­tres d'oci social, com ara res­tau­rants i sales de festa, com es va demos­trar en el mateix atac coor­di­nat a París. Per bé o per mal, l'esport sem­pre ha estat un esce­nari on s'han reflec­tit els esde­ve­ni­ments soci­als. I el que podia haver estat una nit de mor­tal­dat i hor­ror a Saint-Denis, per for­tuna es va con­ver­tir en una expressió de civisme dels espec­ta­dors, que amb el seu com­por­ta­ment van evi­tar que el pànic fos causa de mals majors un cop esvaïda la pos­si­bi­li­tat de l'atemp­tat mor­tal. Van sor­tir orde­na­da­ment de l'estadi i uns quants ho van fer can­tant l'uni­ver­sal himne francès, La mar­se­llesa, ja sigui per patri­o­tisme, per con­ju­rar la por o per expres­sar el mis­satge de “lli­ber­tat, igual­tat i fra­ter­ni­tat” de la República fran­cesa.

Els esta­dis de fut­bol, i d'altres esports, no són un món a part. Són un reflex de la rea­li­tat social. I també un alta­veu. Per bé i per mal, sí.

La rea­li­tat dual

DIMARTS 17.

Imme­di­a­ta­ment, el par­tit Angla­terra-França es va con­ver­tir en un esde­ve­ni­ment ideal per esce­ni­fi­car el mis­satge de rebuig al ter­ro­risme i d'exal­tació de la lli­ber­tat. Va ser posi­tiu i neces­sari, tot i estar pro­gra­mat i blin­dat per un des­ple­ga­ment de segu­re­tat mai vist. Es van sus­pen­dre mol­tes altres com­pe­ti­ci­ons espor­ti­ves en molts llocs, però aquest par­tit interes­sava com a alta­veu del mis­satge pretès. Tant de bo aquest mis­satge sigui el que seguei­xin els gover­nants dels països que han de fer front al des­a­fi­a­ment d'Estat Islàmic.

No serà fàcil, per experiències sem­blants que hem vis­cut. I tam­poc perquè no tot és el món ideal que es va esce­ni­fi­car a Wem­bley. Aquell mateix dia a la mateixa hora, en el minut de silenci del Tur­quia-Grècia es van sen­tir xiu­lets i crits d'“Al·là és el més gran”. Aquest fet va com­ple­tar l'esce­nari del que és la rea­li­tat. Més com­plexa i dual del que es vol­dria.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Pep Riera
Altres articles de l'autor

Publicat a