El nord d'Àfrica desperta
No fa gaire temps, una selecció de futbol va governar amb mà de ferro el continent africà. La gran selecció egípcia dirigida des de la banqueta per Shehata. Una simfonia harmònica de futbol liderada per Aboutrika gràcies a una visió de joc privilegiada i un tracte de pilota exquisit. Els faraons van guanyar els títols de la copa d'Àfrica el 2006, el 2008 i el 2010: una triple corona històrica.
Coincidint amb les sanguinàries revoltes que es van succeir al nord d'Àfrica durant la primavera àrab del 2010, el futbol a la zona del Magreb va començar a perdre protagonisme. Va ser la rebel·lió ciutadana contra uns governants que oprimien els drets d'un poble fart de la seva situació. Egipte, fins aleshores una selecció envejada, es va trencar en mil bocins, de la mateixa manera que la societat civil egípcia s'anava dividint entre seguidors i detractors del president Mubarak. Des d'aleshores, cap equip magrebí ha estat ni tan sols a prop d'endur-se un títol de la copa d'Àfrica, assolit en les tres últimes edicions per equips de l'Àfrica negra.
Ara que es juga la fase de classificació per arribar al mundial del 2018 de Rússia, els equips nord-africans han fet un pas endavant. Després de la primera fase, queden vint seleccions africanes, de les quals només cinc seran presents en la gran cita russa.
El Marroc, planter tradicional de grans talents, mai ha acabat de trobar la cohesió suficient. Ara, gràcies a El Arabi i Fajr, els lleons de l'Atles s'han llepat les ferides i es volen fer un lloc entre els millors. Algèria ja va avisar en l'últim mundial de la seva millora. Ara, amb Feghouli i Brahimi dirigint el mig del camp, els algerians estan en la bona línia. Un país especialment sacsejat per la violència, ha trobat en el futbol un petit refugi. Líbia està entre les millors del continent. Tunísia fa anys que fa bé les coses. Equip sòlid que sap com manegar els ritmes dels partits.
I, és clar, Egipte, l'orgull del Magreb en la dècada passada també s'ha refet. Després de deixar enrere la violència i els enfrontaments socials, els faraons volen tornar a regnar a l'Àfrica amb Salah com a líder. Tant en la societat com en el futbol, es viu el nord d'Àfrica desperta.