Un comiat ben trist d'Europa
La màgia de la lliga de campions, especialment quan deixa les lliguetes que serveixen per matar el cuc entre l'agost i el Nadal i es transforma en eliminatòries, costa de trobar en cap altra competició. Tot va per èpoques, i en determinats moments hi ha equips que, de tant que els veiem, cataloguem inconscientment com a clàssics de la competició. Ara mateix, si haguéssim de citar equips de Champions, no seria gens estrany que ens vingués al cap el Manchester City. Fa la sensació que l'hem vist massa, potser fins i tot algú n'està tip, però la realitat és que aquesta és tot just la seva cinquena edició. I, fins ara, el balanç és de dues eliminacions als vuitens de final i dues a la fase de grups.
Té unes quantes participacions més en la Champions l'Olympique de Lió, molt assidu a la competició durant la primera dècada dels 2000. Ara, però, l'equip francès no viu el seu millor moment, i arribarà a l'última jornada de la fase de grups sense cap possibilitat de lluitar ni tan sols per accedir a l'Europa League. Tot plegat, després d'un altre revés a casa, en perdre contra el Gant. No era un dia qualsevol a Gerland, que va viure un adéu ben trist a la màxima competició del continent. L'estadi, que serà substituït per un de més modern (i força més allunyat del centre de Lió) a partir del gener, va deixar enrere enmig del silenci una història prou ben carregada d'aquelles historietes que sempre deixa la Champions. Rendiments col·lectius com el de la temporada 2009/10, en què l'OL va arribar fins a semifinals. Aparicions individuals, capitalitzades per Sonny Anderson, Karim Benzema i, per damunt de tots, Juninho Pernambucano. Els catalans recordem alguns enfrontaments amb el Barça, però sobretot els malsons que va viure a Gerland el Madrid, amb derrotes inapel·lables (un 3-0 en l'estrena de l'edició del curs 2005/06, o un 2-0 en la següent) que van culminar amb l'eliminació als vuitens de final, el febrer del 2010. Ens ho vam passar bé veient partits a Gerland. Deu ser llei de vida que el perdem de vista, però sap greu que la història s'hagi acabat enmig del silenci.