La messianització
Tan dependents érem de la capacitat de Messi per fer guanyar un partit que, quan va estar baixa per lesió, en cada nova contesa patíem per si Neymar, Suárez i algun afegit podrien suplir-lo amb eficiència. D'aquí, amb el joc espectacular dels dos citats més l'ajut intermitent de Sergi Roberto, vam passar a meravellar-nos amb el decidit pas endavant dels que estaven una mica a l'ombra. Ara es diu que l'absència de Messi ha estat profitosa. Un dels capitans, Sergio Busquets, en sentit positiu, ha dit que durant l'absència del crac tots han fet un pas endavant. Fins i tot, en el darrer partit, vam veure que en un esclat superlatiu de classe, Neymar se les empescava per donar ocasions de gol a Messi perquè no se n'anés amb el sarró buit. No sé si el gest el devia animar gaire. Un, contagiat de tanta preocupació, així com va veure descansat, relaxat i feliç Leo Messi en el partit contra la Roma, amb una facilitat impressionant per passar la pilota sense entretenir-la, dissabte contra la Real Sociedad el va veure seriós, espès, com preocupat per alguna cosa. La foto de la contraportada d'ahir és reveladora. Potser, simplement, la rebregada inicial que va patir ho explica. La messificació m'ha agafat fins al punt que estava més preocupat per la cara que feia que per si, amb el partit bastant decidit, el Barça marcava un altre gol. I és que la litúrgia cala. El noi no en té cap culpa, però que cada vegada que es pronuncia el nom de Messi s'afegeixi “el millor jugador del món” em retrotrau a l'agnus dei [...] amb miserere nobis com a resposta quasi inevitable. Com si la jaculatòria messiànica fos una punta de llança contra el Real Madrid! No sé si el potent agent del jugador donarà premi al que ho hagi dit cent vegades seguides, però sense entrar que sigui o pugui ser el millor del món, ens sembla una mena d'infantilisme, com si es volguessin assegurar els valors del Barça. No crec pas que el jugador demani el que, com ha dit Higuaín, exigia Cristiano, a qui si no reconeixies que era el millor jugador del món era perquè estaves en contra d'ell. Per cert, així com la messianització es pot prendre com un simple joc de paraules, amb la cristianització ja no hi ha escapatòria possible.