L'Espa­nyol no acaba d'arren­car de manera neta en la lliga, en què no troba la con­tinuïtat necessària ni pel que fa a joc ni a resul­tats. L'equip sem­bla en cons­trucció per­ma­nent i la falta d'un full de ruta clar dóna sig­nes equívocs de cap a on camina el pro­jecte. Ara mateix la clas­si­fi­cació, amb els punts a la mà, dóna sig­nes per a l'espe­rança. Si fent-ho així de mala­ment, com indica la ruta camaleònica i en ziga-zaga dels resul­tats, hi ha espe­rança, que pas­sarà en el moment en què l'equip arribi a un grau de madu­ració òptim en les seves pres­ta­ci­ons? La tem­po­rada pas­sada no va començar gaire millor que aquesta i quant a punts ara mateix s'està millor que fa un any amb una diferència de dos a favor. No obs­tant això, la sen­sació que flota en l'ambi­ent és de decre­pi­tud i falta de con­fiança total en el pro­jecte coman­dat per Ser­gio González. Molts adep­tes a la filo­so­fia del tècnic li estan per­dent la con­fiança per les rei­te­ra­des bai­xa­des de tensió en el joc de l'equip. Sem­bla com si els juga­dors sig­nes­sin els mínims exi­gi­bles per anar pas­sant de pun­te­tes per la tem­po­rada. El segui­dor blanc-i-blau viu en aquests moments la síndrome del menú diari. Un plat cor­recte, a un preu econòmic, que treu la gana, però que més enllà de tenir la panxa plena no deixa res per recor­dar en la memòria gus­ta­tiva un cop feta la digestió. Arri­bats a aquest punt, de vega­des, la copeta d'her­bes de la casa pot ser el millor remei per ele­var la qua­li­tat d'un àpat ruti­nari. L'Espa­nyol està en aquest trànsit. La tem­po­rada pas­sada la copa va actuar com un tram­polí per ele­var una cam­pa­nya regu­lar a una de memo­ra­ble, ja que es van asso­lir les semi­fi­nals i, de retruc, es van millo­rar les pres­ta­ci­ons de manera expo­nen­cial en la lliga. Demà els blanc-i-blaus començaran la seva sin­gla­dura en el tor­neig del KO con­tra el Lle­vant. La copa ha de ser aquest trago de feli­ci­tat per recon­ci­liar-se amb l'entorn i el punt d'inflexió ideal per cami­nar de manera ferma i tren­car amb l'espe­rit fun­ci­o­na­rial.