Un dels mals que ha provocat la crisi econòmica en l'OK Lliga i per extensió en l'hoquei sobre patins català ha estat la fuga de talents, la marxa de jugadors de renom dels que marquen diferències cap a les lligues italiana, portuguesa i francesa atrets per millors contractes que els que els podien oferir els clubs de casa nostra. Aquest dèficit, però, comporta una conseqüència positiva no desitjada d'entrada però que també cal valorar. Els millors clubs d'Europa i del món, que és el mateix, tenen tots jugadors catalans. Aquesta exportabilitat ens beneficia perquè recalca la nostra condició de potència d'aquest esport. Repassem-los. Partim de la base consensuada per molta gent que el Barça, campió d'Europa els dos últims anys, és el millor club del món.

Els millors, des del meu punt de vista, serien el Barça, el Liceo i el Vic, de l'OK Lliga; el Porto, el Benfica i l'Oliveirense, de la lliga portuguesa, un autèntic ball de bastons aquest curs atesa la gran qualitat dels de dalt amb el Barcelos de convidat sorpresa amb un renascut i força més prim Reinaldo Ventura (ex-Porto), i el Forte dei Marmi, l'actual campió i teòricament el millor club italià. Dels esmentats, quatre lideren els quatre grups de la lliga europea –Porto, Benfica, Forte i Oliveirense– i els altres tres són segons dels seus respectius grups: Barça, Vic i Liceo.

El cap de setmana passat va quedar clar que els portuguesos estan molt forts. El Porto, amb un entrenador català, Guillem Cabestany, i un porter també del Principat que ara està lesionat, Natxo Edo, va guanyar el Barça (1-0), i l'Oliveirense, amb el porter català Xevi Puigbí i el defensa reusenc Albert Casanovas –diuen que podria tornar al Reus el curs vinent–, va derrotar el Liceo gallec (4-2), que té a les seves files Xavi Malián, Jordi Bargalló, Pau Bargalló, Oriol Vives i Josep Lamas. El Benfica, campió europeu el 2013, líder de la lliga portuguesa i l'únic que aquest curs ha batut el Vic en temps reglamentari, va apallissar el Bassano (2-8) amb Guillem Trabal, Marc Torra i Jordi Adroher a les seves files.

Retornant a la lliga italiana, el Forte, amb Pedro Gil i Enric Torner, és l'equip amb més regularitat d'Itàlia en els últims temps tot i perdre recentment el lideratge en benefici del Breganze –amb els catalans Álvaro Borja i Gerard Teixidó– a casa contra el Viareggio de Jepi Selva, un altre jugador de casa que ha hagut de marxar. En l'OK Lliga, el líder és el Vic i l'empaiten el Liceo i el Barça.

És evident, per tant, que un altre factor positiu del repartiment de figures catalanes pel món és que incrementa el nivell de la lliga europea, que aquesta temporada es presenta veritablement apassionant i incerta perquè només quatre d'aquests set grans equips esmentats podran arribar a jugar la final four i només un aixecarà la copa. Dels set només quatre l'han guanyada: el Barça, el Liceo, el Porto i el Benfica.