Quan exposo dades pro­curo ser frívol per per­dre cre­di­bi­li­tat, i així, ena­mo­rar dones àvides de fat­xen­des de copa i puret. Per això, per acon­se­guir sus­ten­tar una per­cepció sub­jec­tiva amb números irre­lle­vants, em vaig plan­tar durant mitja horeta al Car­rer Santa Clara de Girona per pre­gun­tar sota la fos­cor de les llums nada­len­ques qui s'ama­gava dar­rere els cognoms Laporta i Bar­to­meu. Gai­rebé tot­hom, excepte alguna viuda de naf­ta­lina, situ­ava Laporta a la llotja de can Barça, al Par­la­ment, o a Luz de Gas, men­tre que en sen­tir Bar­to­meu, la gent reme­tia a un boti­guer homo­se­xual de Balles­te­ries que va tras­pas­sar el negoci perquè els nebots pre­fe­rien la incer­tesa uni­ver­sitària a l'esta­bi­li­tat del diner segur. Curiós. Podria ser, i seria lògic, que la des­co­nei­xença del seu cognom afectés l'ego del pre­si­dent, però aquesta malal­tia de l'auto­es­tima ama­ga­ria la vir­tut de la seva gestió: els resul­tats acom­pa­nyen i ell es manté en un dis­cret segon pla per moure amb par­simònia els fils del poder.

Men­tres­tant, a Madrid, el rebesnét bas­tard d'Isa­bel la Catòlica es trans­fi­gura davant la premsa tot esta­blint una escala falsària de veri­tats sus­ten­tada per la força jeràrquica del càrrec. L'omni­po­tent entronca amb la tra­dició d'auto­ri­ta­risme monàrquic dels Habs­burg, on el rei diri­gia un poble de rama­ders anal­fa­bets amb la mateix suficiència que el con­fes­sor de la reina des­gra­nava pecats des de l'ambó dels remor­di­ments. Dit d'una altra manera, a pesar de l'apa­rent ama­bi­li­tat, tot­hom podia cop­sar la indig­nació d'haver de jus­ti­fi­car-se davant d'un gru­pus­cle de dema­gogs amar­gats.

Con­clusió de tot ple­gat: en Flo­ren­tino és cone­gut perquè anhela que els altres el vegin com l'únic pro­pi­e­tari de la finca, i encara que som molts els que hem fet befa del posat de Bar­to­meu de sus­pen­dre un exa­men final amb lli­bre, hem de reconèixer que estem al davant d'un pre­si­dent que no uti­litza el càrrec per fer lluir el seu ego per­so­nal, i que agradi o no als seus detrac­tors, es dedica a tre­ba­llar pel bé del Barça sense resol­dre trau­mes d'infan­tesa pel camí. Gràcies, pre­si­dent.