És curiós. Si només féssim cas dels números, els aficionats de l'Espanyol haurien d'estar relativament tranquils amb la marxa de l'equip en aquesta primera part de la temporada. I és que només en un parell de cops durant aquests darrers set anys han estat sis punts per sobre de la zona de descens, com ara mateix es troben. La passada temporada, sense anar més lluny, la diferència amb els cuers només era de quatre punts.

Però aquest no és el cas. En el futbol, com en tots els altres esports d'equip, les estadístiques i els resultats són el que acaba sent determinant, però també compten molts altres aspectes que podríem anomenar “intangibles” i que tenen el seu pes. Parlo, per exemple, dels estats d'ànim, dels sentiments, de les dinàmiques o del caràcter d'un col·lectiu determinat. I, en aquests moments, tots aquests factors, que tot i no marcar gols poden ajudar a millorar la dinàmica d'un equip, a l'Espanyol no hi són.

Per una banda, l'equip no transmet als aficionats la progressió o la línia ascendent mostrada l'any passat. Ara mateix els de Sergio González generen massa dubtes en el seu joc, molta irregularitat, i denoten inseguretat per tal de trobar el camí adequat.

D'altra banda, els seguidors de l'Espanyol fa massa anys que viuen instal·lats en una barreja de resignació i pessimisme. Viuen immersos en una mena de cul-de-sac on cada temporada és el de sempre i amb molt pocs al·licients que despertin un cert optimisme.

Els aficionats són exigents, segurament alguns cops massa, tenint en compte les possibilitats del club, però també és cert que quan l'equip els ha donat una petita mostra d'esperança s'hi han enganxat de seguida.

Mentrestant l'equip treballa per superar els nombrosos obstacles que suposa estar condicionats per la situació econòmica de l'entitat i per haver de reinventar-se cada any, veient com et marxen els jugadors més emblemàtics, i després cal fer jocs de mans per buscar-los substituts.

Ara mateix no és fàcil trobar-hi una solució. Demanar unitat entre afició i equip quan les coses van maldades seria el més raonable, però ja sabem que per aconseguir-ho tothom hi ha de posar de la seva part.