És curiós. Si només féssim cas dels números, els afi­ci­o­nats de l'Espa­nyol hau­rien d'estar rela­ti­va­ment tran­quils amb la marxa de l'equip en aquesta pri­mera part de la tem­po­rada. I és que només en un parell de cops durant aquests dar­rers set anys han estat sis punts per sobre de la zona de des­cens, com ara mateix es tro­ben. La pas­sada tem­po­rada, sense anar més lluny, la diferència amb els cuers només era de qua­tre punts.

Però aquest no és el cas. En el fut­bol, com en tots els altres esports d'equip, les estadísti­ques i els resul­tats són el que acaba sent deter­mi­nant, però també comp­ten molts altres aspec­tes que podríem ano­me­nar “intan­gi­bles” i que tenen el seu pes. Parlo, per exem­ple, dels estats d'ànim, dels sen­ti­ments, de les dinàmiques o del caràcter d'un col·lec­tiu deter­mi­nat. I, en aquests moments, tots aquests fac­tors, que tot i no mar­car gols poden aju­dar a millo­rar la dinàmica d'un equip, a l'Espa­nyol no hi són.

Per una banda, l'equip no trans­met als afi­ci­o­nats la pro­gressió o la línia ascen­dent mos­trada l'any pas­sat. Ara mateix els de Ser­gio González gene­ren massa dub­tes en el seu joc, molta irre­gu­la­ri­tat, i deno­ten inse­gu­re­tat per tal de tro­bar el camí ade­quat.

D'altra banda, els segui­dors de l'Espa­nyol fa massa anys que viuen ins­tal·lats en una bar­reja de resig­nació i pes­si­misme. Viuen immer­sos en una mena de cul-de-sac on cada tem­po­rada és el de sem­pre i amb molt pocs al·lici­ents que des­per­tin un cert opti­misme.

Els afi­ci­o­nats són exi­gents, segu­ra­ment alguns cops massa, tenint en compte les pos­si­bi­li­tats del club, però també és cert que quan l'equip els ha donat una petita mos­tra d'espe­rança s'hi han engan­xat de seguida.

Men­tres­tant l'equip tre­ba­lla per superar els nom­bro­sos obs­ta­cles que suposa estar con­di­ci­o­nats per la situ­ació econòmica de l'enti­tat i per haver de rein­ven­tar-se cada any, veient com et mar­xen els juga­dors més emblemàtics, i després cal fer jocs de mans per bus­car-los subs­ti­tuts.

Ara mateix no és fàcil tro­bar-hi una solució. Dema­nar uni­tat entre afició i equip quan les coses van mal­da­des seria el més rao­na­ble, però ja sabem que per acon­se­guir-ho tot­hom hi ha de posar de la seva part.