Fa vergonya saber què està passant a l'Huracán, aquest club valencià que té poc més de quatre anys d'història i que va començar competint directament a segona B, després de comprar una plaça. Fa llàstima assabentar-se de totes les misèries que estan patint els jugadors. Fa ràbia llegir i veure coses tan patètiques com la col·lecta entre la plantilla per poder pagar l'arbitratge, després d'haver hagut de reclamar 400 euros de recaptació de la taquilla que els directius s'havien endut. Això va passar la setmana passada, en l'últim partit a casa, després d'haver estat penalitzats ja amb dos punts menys. I, si no hi ha solució, el club està amenaçat fins i tot de l'exclusió de la competició, si dissabte no paga els àrbitres contra el Badalona. El president de l'AFE s'hi va presentar aquesta setmana i va parlar amb el del club, però no hi va haver cap solució.

Els jugadors, sens dubte, són els damnificats principals i mereixen tot el respecte, el suport i els ànims. Dit això, n'hi ha d'altres, de víctimes, encara que no ho siguin de manera tan directa. Hi perd la competició i hi perden, ni que sigui pensant en el que no van poder fer a l'estiu, molts altres clubs de la categoria. M'imagino els directius d'un equip pensant en la possibilitat de fitxar Jandro, Migue, Aridai, Adrià Granell o qualsevol altre jugador. Però que, fent números, van desistir perquè no hi arribaven. L'Huracán sí, perquè tot eren cents i milers. O això feien veure. A l'hora de la veritat, i després d'un canvi de propietaris, van començar els mals. Els diners promesos no són enlloc.

No és el primer, ni el segon ni el desè cas. Alguns clubs que prometen el que no tenen ni tindran exploten de seguida, com ara l'Huracán. N'hi ha que triguen una mica més, d'altres que ho poden dissimular durant uns quants mesos més, i fins i tot alguns que, arrossegant impagaments, maldecaps i tensions, arriben fins al final i són capaços d'assolir un ascens. Trampós, però un èxit. Tan desitjable seria que l'Huracán trobés solucions com que no veiéssim més casos com aquest. Però no crec que passi ni una cosa ni l'altra.