Hi ha molts debats que sorgeixen a l'hora de compartir opinions amb els entrenadors de futbol formatiu sobre quin és l'enfocament metodològicament més profitós per dissenyar les sessions d'entrenament. Alguns debats de pes ja els he anat desgranant en aquest espai d'opinió en diverses entregues, però n'hi ha un que, tot i no tenir tant protagonisme, apareix tot sovint: és bo repetir un o determinats exercicis durant una temporada? El principal argument per defensar una resposta positiva és que permet consolidar la tasca que estem buscant perquè l'equip l'assimili. També es promociona la repetició com un valor refugi, un placebo per als jugadors, aquest lloc comú que permet –pel fet de conèixer els espais determinats, la dinàmica de l'exercici, les normes i els objectius– que els futbolistes es trobin millor. Sent certs aquests aspectes, hem d'estar d'acord que hem de regular molt bé la freqüència amb què repetim exercicis, així com la posició que ocupen en l'estructura de la sessió i la possibilitat de canviar les variants i les progressions. Perquè si som immobilistes en aquestes aspectes, podem depreciar el valor de l'exercici, fet que provocarà que no en traiem el rendiment que busquem i també podem provocar desmotivació per generar situacions de previsibilitat. I no es tracta de demonitzar la repetició (mesurada) d'exercicis ni pensar que la panacea és no repetir-ne ni un perquè així tot funciona. És evident que podem treballar i obtenir un gran rendiment sense repetir ni un sol exercici. El que hem de tenir clar és que les tasques són una eina perquè l'equip adquireixi uns conceptes, uns principis inherents al model de joc que volem desenvolupar i a les seves múltiples variants, que permetran que aquest model sigui viu i evolucioni. I per a cada un d'aquests conceptes tenim a la nostra disposició (adaptant-ne altres de tècnics o dissenyant-los nosaltres mateixos) una gran varietat de propostes. Aquesta aposta per la variació (recomanable pel que fa també a la variació de superfícies i de les dimensions de la pilota) facilita que el grup no entri en dinàmiques de desactivació a l'hora d'afrontar el treball i es pugui mantenir viva la curiositat i la motivació davant de reptes nous.

Els més important, però, és assegurar-nos que els jugadors entenguin que totes les tasques tenen com a objectiu ajudar a créixer el col·lectiu mitjançant la progressió individual de cadascun d'ells; que comprenguin que la feina que es planteja tindrà una plasmació durant els partits; que, de fet, és el mitjà pel qual els entrenadors els proposem solucions per als problemes que plantegen els rivals i que ens obliguen a revisar, ajustar i adaptar el model de joc. Si els jugadors entenen que els estem lliurant el llibre de codis perquè puguin desxifrar els missatges que llança el rival durant el partit per si sols, anem pel bon camí.