Sense Messi i Neymar, el Barça s'humanitza. És clar. Això també li passaria a un Real Madrid sense els gols de Cristiano Ronaldo i Benzema; al Bayern, sense l'efectivitat de Lewandowski i Müller; a la Juventus, sense la força de Pogba i els gols de Dybala; al PSG, sense Ibrahimovic i Cavani... I seguiríem així sense parar fins a arribar als equips més petits, perquè el sorprenent Eibar tampoc seria el mateix sense Saúl Berjón i Borja Bastón.

L'inici del partit contra el Guangzhou va fer evident que quan un equip vol guanyar un altre que defensa amb deu futbolistes al darrere de la pilota necessita un element bàsic i diferenciador entre els bons equips i els excel·lents: el talent. El paraigua habitual, el sistema de joc, serveix per mantenir l'hegemonia en el partit posseint la pilota i dominant territorialment el contrari. Ara bé, per guanyar el partit, per trobar l'espai just per fer la passada guanyadora, per posar en perill la porteria rival, per fer gols... calen aspectes que tenen a veure amb més coses que amb el mètode futbolístic. La interpretació del futbol que fa Messi i la seva capacitat per fer gols més la imaginació de Neymar i, també, la seva facilitat golejadora conformen una fórmula impossible de copiar. Contra els xinesos, el Barça va buscar més que mai els xuts des de la llarga distància (així va arribar el primer gol) i la combinació entre Iniesta i Suárez, l'única possible entre dos jugadors diferents. I així va arribar el 2-0. Excepcional Don Andrés i sublim l'uruguaià. Talent al servei de la causa.

I aquí ens quedem. Aquest és el camí i hauria de ser innegociable: el de la selecció de jugadors per formar part de les plantilles del planter perquè creixin amb el mètode, però també amb la llibertat de desenvolupar la imaginació que els permeti sobreviure en un futur món professional. En la base, massa sovint, això no passa, perquè encara hi ha qui busca el resultat immediat a canvi de la formació. Un camí que també depèn d'estar pendent del mercat mundial dels 16 als 20 anys (anys en què la FIFA permet els fitxatges internacionals de jugadors europeus i de fora), perquè lamentablement la formació no produeix futbolistes diferents de manera permanent (només faltaria!) i, a més, els entrenadors no arrisquen en les seves alineacions quan es tracta de donar sortida a aquest talent jove. I finalment, també tot depèn del control del mercat local: diu el mestre Laureano Ruiz que hi ha un 10% de jugadors de tercera divisió, un 20% de segona B (el Barça B acaba de fitxar un nano del Cornellà, Xemi) i un 30% de segona A (n'ha fitxat també un de l'Almeria, Romera) que podrien jugar a primera perquè tenen talent.

Iniesta i Suárez han posat el Barça en la final del mundial. Un avís per als gestors: a futbol, s'hi juga amb el cervell i s'utilitzen els peus. Per això el talent va al davant de tot. A córrer i ser bo tàcticament s'hi arriba sense gaires dificultats, però a marcar les diferències a còpia d'intel·ligència i peu només hi arriben quatre. Que l'ordre de la superioritat sigui clara i que els jugadors de talent no s'escapin.