El rei Flo­ren­tino va boig per bus­car un cop d'efecte per a la tem­po­rada que ve i ha fixat totes les mira­des en el davan­ter cen­tre del Bayern Robert Lewan­dowski, que segu­ra­ment relle­va­ria Karim Ben­zema, que mai ha aca­bat d'encai­xar al Ber­nabéu ni tam­poc entre els afi­ci­o­nats blancs. Ningú no dubta de les qua­li­tats del polonès. Al con­trari. És un dels cinc millors davan­ters cen­tres del món. Té gol, molt de gol, i uns dots impres­si­o­nants per con­ver­tir-se en el far de qual­se­vol equip. Els blancs, però, hau­ran de com­pe­tir amb el PSG, que també el vol fit­xar com a recanvi d'Ibra­hi­mo­vic. Però, que curi­osa és la vida, si Lewan­dowski aterra final­ment al Ber­nabéu no serà el millor 9 de la lliga, perquè al davant tindrà Luis Suárez, el killer del Barça, a qui Flo­ren­tino va menys­prear fa un any i mig quan va asse­gu­rar que “no és un gran juga­dor”. Ai, senyor, quina visió que té aquest home. I que segueixi molt més anys al Madrid pel bé del Barça.

Però vull cen­trar-me en la figura de l'uru­guaià, que és el millor davan­ter cen­tre del món en l'actu­a­li­tat. És cert que ho dic després dels tres gols que va mar­car en la semi­fi­nal del mun­dial de clubs i, per tant, algú em pot tit­llar d'opor­tu­nista, però real­ment fa mesos i mesos que ho penso. Quan va ater­rar al Camp Nou hi havia molta ombra de dubte al seu vol­tant arran de la mos­se­gada a Chi­e­llini en el mun­dial. La majo­ria dels socis blau­grana temien el caràcter dur i vio­lent que el davan­ter havia mos­trat en el mun­dial i també al Liver­pool, amb el des­a­for­tu­nat inci­dent amb Patrice Evra. Aquesta situ­ació va fer que el gran juga­dor que és Luis Suárez quedés rele­gat a un segon pla, tot i els grans números que havia acu­mu­lat en la seva car­rera a Europa –més de 200 gols a l'Ajax i el Liver­pool–. L'uru­guaià va estar diver­ses set­ma­nes san­ci­o­nat i no va poder debu­tar fins ben entrada la pri­mera volta de la lliga, al camp del Madrid. Els blau­grana van per­dre per 3 a 1, però allà Suárez va demos­trar que és un juga­dor dife­rent. No només un gole­ja­dor tenaç, sinó també un gran assis­tent. Encara recordo el seu impres­si­o­nat canvi de joc a Ney­mar que va pre­ce­dir el pri­mer gol del bra­si­ler. També va des­ta­car per una gran capa­ci­tat pel des­mar­catge i la pressió. De mica en mica, va anar entrant a l'equip i es va con­ver­tir en un refe­rent impres­cin­di­ble, encara que en els pri­mers par­tits va posar nerviós més d'un afi­ci­o­nat perquè sem­blava negat de cara a por­te­ria.

Però les rat­xes pas­sen, i els gols van arri­bar. El davan­ter va pas­sar a ser una de les tres potes bàsiques del tri­dent, jun­ta­ment amb Leo Messi i Ney­mar. La millor davan­tera del pla­neta. Però quan els seus socis no hi han estat, també ha demos­trat que tot sol pot dese­qui­li­brar les defen­ses. Com va dir Luis Enri­que després de la victòria con­tra el Guangz­hou: “Suárez és un assassí de l'àrea i és capaç de solu­ci­o­nar qual­se­vol jugada.”