El diari Olé, la capçalera esportiva de referència a l'Argentina, titulava ahir: “El River va per la glòria contra del millor equip de la història del futbol.” El seu porter, Barovero, deia en la prèvia: “Juguem contra el millor equip del món i de la història.” Fins i tot el Tano Pasman, un ancià i el fanàtic probablement més mediàtic del River, insistia en la mateixa idea: “El Barça és indiscutiblement el millor equip que he vist jugar en tota la meva vida.”

Són elogis en grau superlatiu que es reprodueixen arreu i que mitifiquen aquest Barça amb tota justícia, però que s'han de certificar en les grans finals com la d'ahir. No vèncer ahir a Yokohama hauria estat una taca que no ens podíem permetre. Guanyar el tercer mundial de clubs significa engrandir encara més la llegenda d'un equip irrepetible. Així de clar.

La pilota dels campions del món me la va regalar un Nadal de final dels setanta qui era vicepresident de l'Atlético Paranaense (Brasil) en persona. Tot un personatge. Tenia dos Cadillac Coupe, un a Curitiba i un altre a Barcelona per a quan hi aterrava. Era un parent del meu pare i la pilota era preciosa. De cuir, blanquíssima, i amb els escuts estampats dels clubs guanyadors de la copa Intercontinental: Peñarol, Santos, Independiente, Inter, Racing, Milan, Ajax... “A veure si algun dia el teu Barcelona també pot presumir de ser campió del món”, em va dir amb sorneguera el professor Antonio. Més o menys una dècada després, un altre parent patern, uruguaià, que es feia dir Licenciado Ramiro i presumia de ser “soci distingit” del Nacional, em va regalar un pin del seu equip de l'ànima: “Aquesta és la insígnia del club de la gent honorable de Montevideo. Sabies que el Nacional és tricampió del món? Conserva-la bé...”

Per als meus fills, la gran victòria d'ahir és una més entre els incomptables mèrits acumulats pel millor club del món. El seu Barça. El que ells, sortosament, han conegut. Per a un servidor, en canvi, que vaig créixer estimant un Barça maltractat i poc exquisit, que repetia el lema “aquest any, tampoc” (potser això feia que encara l'estimés més, vés a saber), el tercer mundial de clubs de la FIFA té un sabor molt molt i molt especial. Quin contrast!