Continuarem lluitant per la nostra terra i pàtria, per la nostra cultura i identitat. No hi ha res més normal. Sense desmai, en la defensa del nostre valors, en el futbol i en el país. Contra Mariano Rajoy, Carme Chacón, Albert Rivera i els qui ens neguen el dret de dir-nos i ser nació. I gaudint d'un Barça novament campió del món. Arreu, país i futbol, resistirem i serem en la procel·losa vida política espanyola, tan complexa, tan adversa.

Hi ha qui es preocupa pel resultat de les eleccions espanyoles, però és segur que només som nosaltres qui sortirem del pou d'aquest estat contrari als nostres interessos.

Ahir, a Yokohama, un Barça superior a un digne River Plate. Amb tot, el que més em va agradar de la final dins aquesta superioritat fou el moment en què cap jugador del Barça volia ser el primer a passar davant els altres per anar a recollir les merescudes medalles de campions del món. I finalment qui anava al davant? Doncs els de casa. Sergio Busquets, Jordi Alba, Gerard Piqué i la resta de gent de la casa més els jugadors fitxats amb la condició que primer, siguin persones i després, tinguin un bon fer esportiu.

A nosaltres no es pot passar, no els fitxaríem, i si de cas, la porta oberta a Benzema, el Cristiano de l'avió de 19 milions d'euros, un tal Mourinho o, lluny de ni tan sols pensar un president espanyol de futbol, Florentino Pérez, un dels potentats empresaris del règim que ens volen negar el pa i la sal amb la col·laboració d'empresaris venuts a Madrid.

Sigui com sigui, que visquin un Nadal de somni, un Sant Esteve ben nostre i un 27 de desembre amb gent madura i lleial que faci possible un govern ferm per frenar tanta estultícia espanyolista.

I l'àngel de la guarda per als nens, el Marcelo, aparquem-lo; més ridícul, impossible.