Ja s'ha dit tot sobre el Barça del 2015. Acabar l'any amb una victòria en la lliga seria genial o amagaria el fet que si no hi hagués hagut alguna ensopegada evitable a casa, ara la diferència de punts amb els perseguidors en la lliga seria molt més gran. Si guanya el partit ajornat a causa del mundial, el Barça tindrà tres punts més que l'Atlético i cinc més que el Madrid de Benítez. No es tracta d'aigualir cap festa, sinó de recordar que sent tan superiors com semblen, tampoc no es tracta de desaprofitar les ocasions per anar més tranquils. El Barça acaba un any magnífic, amb cinc títols i la certesa que potser no la toca tant com el Barça de Guardiola, però que pot guanyar-ho tot. Ara, a aquest equip li convenen reptes i el millor és recordar que en tota la història de la Champions cap equip n'ha guanyat dues de seguides. Aquest, doncs, és el gran repte. Però també repetir victòria en la copa i, sobretot, en la lliga. Certament no sempre es pot guanyar tot, però si es tracta de reptes cal plantejar-se el nivell màxim de dificultat per tal d'intentar-ho. I ara aquest equip té aquest repte. Seguir guanyant.

Mira que havia començat malament, el 2015, amb la derrota a Anoeta i l'estranya malaltia de Messi la vigília de Reis. Sort que teníem Xavi i Iniesta fent de Xavi i Iniesta i el que podria haver estat un desastre es va convertir en un repte que ha acabat amb cinc títols conquerits i la sensació que el Barça ha dominat a plaer el futbol mundial. I que Luis Enrique ha fet un pas endavant com a entrenador i com a gestor de grans futbolistes i grans egos. Però els reptes continuen, aquesta és la clau de tot plegat. I el repte torna a ser guanyar-ho tot.

Però és precisament en moments d'èxit, després de celebrar com es mereix un campionat del món de clubs, quan cal ser més exigent. Dels anys en què el Barça no guanyava res, que van ser molts, sembla que en vam aprendre alguna cosa. També cal aprendre de les victòries i, en aquest sentit, recordar què va passar després de la Champions de París i de la sensació per part de Ronaldinho i Deco que ja ho havien fet tot. En aquell moment, es van perdre dos anys, però va sorgir la figura de Guardiola i, sobretot, el Barça tenia Messi. Cal aprendre dels errors i va ser un error pensar que tot estava fet. Guardiola ho va saber interpretar i per això va guanyar tres lligues i dues Champions en quatre anys. Ara el repte és millorar el que ja és excel·lent, perquè és l'única garantia que els èxits continuaran arribant.

Aquest Barça de Luis Enrique és molt diferent del de Guardiola. Com discutien dies enrere a can Puyal, per alguns el de Guardiola va ser “el nostre” i, per tant, serà sempre el més recordat pel seu futbol. Però aquest Barça té un potencial atacant brutal, amb Messi, Neymar i Luis Suárez. Cal conservar-lo i anar retocant les altres peces. Amb la inscripció d'Arda i Aleix Vidal com a jugadors del Barça, la cosa millorarà i aquest any vinent aquesta plantilla tindrà el repte de repetir els triomfs del 2015. Però com van detectar al seu dia Tito Vilanova i Alexanco, no es pot dependre d'un jugador ni d'un estat de forma i per cercar l'excel·lència cal millorar encara més la plantilla. Encara que sigui la millor del món.