El partit de diumenge
No juga el Barça ni l'Espanyol. De fet, aquest cap de setmana no hi ha lliga de futbol. Ni d'handbol, ni d'hoquei sobre patins, ni de waterpolo o futbol sala, per exemple. Bàsquet i prou. Bona part de l'activitat esportiva deixa pas al també magnífic exercici de menjar i beure entre familiars i amics. És clar que sí. Fartanera en estat bàrbar. Deixeu-m'ho dir d'entrada: bones festes a tothom!
Però aquest diumenge l'esport català, com el país en la seva globalitat, viurà una jornada transcendental per als seus interessos. A partir de les 9 del matí, la pista coberta d'atletisme de Sabadell acollirà la decisiva assemblea nacional extraordinària de la CUP-Crida Constituent per decidir si els catalans espavilem en el camí cap a la llibertat o si haurem d'esperar fins a unes noves eleccions el mes de març. Diumenge, els cupaires hauran de donar una resposta entre quatre opcions possibles camí de la República catalana: si accepten la proposta de Junts pel Sí més Artur Mas com a president de la Generalitat; si decideixen investir Mas per evitar unes noves eleccions, però rebutgen la proposta de la formació que va encapçalar Raül Romeva en els comicis del 27 de setembre i, per tant, no garanteixen la futura estabilitat parlamentària; si refusen la proposta, però accepten una figura alternativa a la d'Artur Mas o, finalment, si ho rebutgen tot per anar directes a les citades eleccions de març.
En el món de l'esport, també ens hi juguem moltes coses, per exemple, ser un referent a Europa també en el món en l'activitat física i, al mateix temps, per treure més beneficis socials, econòmics i de projecció internacional. Els catalans ens hi juguem tenir una societat més saludable, perquè tot i que ja estem per sobre de la mitjana europea, són preocupants la tendència al sedentarisme i l'augment de sobrepès en la població infantil. Calen més hores de pràctica esportiva a les escoles dirigides per especialistes i allargar l'hàbit fins a la tercera edat. Ens hi juguem que els nostres esportistes representin internacionalment el nostre país, a títol individual i en l'àmbit de clubs i, és clar, a través de les seleccions. Volem ser com la resta i emocionar-nos amb l'himne català mentre els nostres esportistes participen (i potser guanyen) en campionats europeus, mundials i en Jocs Olímpics. Per això haurem d'establir un nou model d'alt rendiment, per ajudar amb mitjans esportius i econòmics els nostres atletes i, també, vetllar per la seva formació de cara al futur. I, no cal dir-ho, el reconeixement del Comitè Olímpic Català, ara mateix congelat i sense competències.
Ens hi juguem que les federacions catalanes puguin gaudir de més recursos econòmics i d'una major estabilitat organitzativa, liderant els processos i aconseguint des de l'elit nous acords de patrocini i drets televisius. I, és clar, el rellançament dels clubs cap al futur. L'àmbit de l'associacionisme esportiu català té més de 16.000 entitats i gairebé 2.000 seccions esportives d'entitats que no ho són. Tot i les dificultats econòmiques d'aquests darrers anys, els clubs han treballat per la cohesió social, el benestar i la salut. També cal crear un nou marc fiscal, impositiu i de mecenatge que permeti reduir l'IVA associat a l'esport, recuperar l'exempció de l'impost de societats per a entitats sense ànim de lucre i regular la figura del voluntariat esportiu. I, naturalment, cal posar en valor l'esport escolar, de lleure i universitari. I el femení, tant en el terreny dels esportistes com en el de la gestió.
Ens hi juguem la projecció de la marca Catalunya al món. El sector de l'activitat física i de l'esport aspira a generar en els pròxims anys el 3% del PIB i a ser el motor de la recuperació econòmica i creador de llocs de treball. Podem obtenir inversions estrangeres al nostre país sumant tota l'activitat turística que provoca l'esport per les visites de seleccions i clubs internacionals. Parlem de més de setanta esports que mouen milers de persones any rere any.
Per tot això (i molt més), diumenge tenim partit. I és dels importants, dels que cal guanyar. Tenim pressa.