No juga el Barça ni l'Espa­nyol. De fet, aquest cap de set­mana no hi ha lliga de fut­bol. Ni d'hand­bol, ni d'hoquei sobre patins, ni de water­polo o fut­bol sala, per exem­ple. Bàsquet i prou. Bona part de l'acti­vi­tat espor­tiva deixa pas al també magnífic exer­cici de men­jar i beure entre fami­li­ars i amics. És clar que sí. Far­ta­nera en estat bàrbar. Dei­xeu-m'ho dir d'entrada: bones fes­tes a tot­hom!

Però aquest diu­menge l'esport català, com el país en la seva glo­ba­li­tat, viurà una jor­nada trans­cen­den­tal per als seus interes­sos. A par­tir de les 9 del matí, la pista coberta d'atle­tisme de Saba­dell aco­llirà la deci­siva assem­blea naci­o­nal extra­or­dinària de la CUP-Crida Cons­ti­tu­ent per deci­dir si els cata­lans espa­vi­lem en el camí cap a la lli­ber­tat o si hau­rem d'espe­rar fins a unes noves elec­ci­ons el mes de març. Diu­menge, els cupai­res hau­ran de donar una res­posta entre qua­tre opci­ons pos­si­bles camí de la República cata­lana: si accep­ten la pro­posta de Junts pel Sí més Artur Mas com a pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat; si deci­dei­xen inves­tir Mas per evi­tar unes noves elec­ci­ons, però rebut­gen la pro­posta de la for­mació que va encapçalar Raül Romeva en els comi­cis del 27 de setem­bre i, per tant, no garan­tei­xen la futura esta­bi­li­tat par­la­mentària; si refu­sen la pro­posta, però accep­ten una figura alter­na­tiva a la d'Artur Mas o, final­ment, si ho rebut­gen tot per anar direc­tes a les cita­des elec­ci­ons de març.

En el món de l'esport, també ens hi juguem mol­tes coses, per exem­ple, ser un refe­rent a Europa també en el món en l'acti­vi­tat física i, al mateix temps, per treure més bene­fi­cis soci­als, econòmics i de pro­jecció inter­na­ci­o­nal. Els cata­lans ens hi juguem tenir una soci­e­tat més salu­da­ble, perquè tot i que ja estem per sobre de la mit­jana euro­pea, són pre­o­cu­pants la tendència al seden­ta­risme i l'aug­ment de sobrepès en la població infan­til. Calen més hores de pràctica espor­tiva a les esco­les diri­gi­des per espe­ci­a­lis­tes i allar­gar l'hàbit fins a la ter­cera edat. Ens hi juguem que els nos­tres espor­tis­tes repre­sen­tin inter­na­ci­o­nal­ment el nos­tre país, a títol indi­vi­dual i en l'àmbit de clubs i, és clar, a través de les selec­ci­ons. Volem ser com la resta i emo­ci­o­nar-nos amb l'himne català men­tre els nos­tres espor­tis­tes par­ti­ci­pen (i pot­ser gua­nyen) en cam­pi­o­nats euro­peus, mun­di­als i en Jocs Olímpics. Per això hau­rem d'esta­blir un nou model d'alt ren­di­ment, per aju­dar amb mit­jans espor­tius i econòmics els nos­tres atle­tes i, també, vet­llar per la seva for­mació de cara al futur. I, no cal dir-ho, el reco­nei­xe­ment del Comitè Olímpic Català, ara mateix con­ge­lat i sense com­petències.

Ens hi juguem que les fede­ra­ci­ons cata­la­nes puguin gau­dir de més recur­sos econòmics i d'una major esta­bi­li­tat orga­nit­za­tiva, lide­rant els pro­ces­sos i acon­se­guint des de l'elit nous acords de patro­cini i drets tele­vi­sius. I, és clar, el rellançament dels clubs cap al futur. L'àmbit de l'asso­ci­a­ci­o­nisme espor­tiu català té més de 16.000 enti­tats i gai­rebé 2.000 sec­ci­ons espor­ti­ves d'enti­tats que no ho són. Tot i les difi­cul­tats econòmiques d'aquests dar­rers anys, els clubs han tre­ba­llat per la cohesió social, el benes­tar i la salut. També cal crear un nou marc fis­cal, impo­si­tiu i de mece­natge que per­meti reduir l'IVA asso­ciat a l'esport, recu­pe­rar l'exempció de l'impost de soci­e­tats per a enti­tats sense ànim de lucre i regu­lar la figura del volun­ta­riat espor­tiu. I, natu­ral­ment, cal posar en valor l'esport esco­lar, de lleure i uni­ver­si­tari. I el femení, tant en el ter­reny dels espor­tis­tes com en el de la gestió.

Ens hi juguem la pro­jecció de la marca Cata­lu­nya al món. El sec­tor de l'acti­vi­tat física i de l'esport aspira a gene­rar en els pròxims anys el 3% del PIB i a ser el motor de la recu­pe­ració econòmica i cre­a­dor de llocs de tre­ball. Podem obte­nir inver­si­ons estran­ge­res al nos­tre país sumant tota l'acti­vi­tat turística que pro­voca l'esport per les visi­tes de selec­ci­ons i clubs inter­na­ci­o­nals. Par­lem de més de setanta esports que mouen milers de per­so­nes any rere any.

Per tot això (i molt més), diu­menge tenim par­tit. I és dels impor­tants, dels que cal gua­nyar. Tenim pressa.