Luis Figo va deixar una herència, una línia roja, que ningú vol repetir en el món de futbol, això és, passar a la història d'aquest esport tan ple d'il·lusions i referències històriques més per la seva manca de paraula i per les mentides que va dir en canviar de club, del Barça al Madrid, que no pel gran futbolista que va ser. Ell cada cop que parla d'aquest tema dóna una raó nova del seu canvi insospitat de samarreta, i potser alguna és veritat, però ara tant li fa. La seva acció hom la va veure com un frau vers el club que l'havia encimbellat com un dels més grans jugadors del món de la seva època; ell tot ho canvià per un feix gruixut de bitllets. Diners de Florentino Pérez, el nou president del Madrid, que començava amb ell la sèrie de compres de joguines noves, que després llençava quan li semblaven passades de moda o atrotinades. El seu acte d'home ric el convertí en un pobre home i alhora en l'antiheroi del lusità Viriat, aquell guerrer que mai no va sotmetre's als romans i només una traïció el va poder vèncer. Ni Neymar ni cap altre jugador de gran nivell podran ser un nou Figo. A més a més de l'autoestima personal, que és bàsica, hi ha una altra raó: els aficionats no ho perdonen i la publicitat s'escapa a aitals icones falses. Fa anys i panys del seu fet, considerat de traïdoria a l'afició blaugrana, i encara la gent del món del futbol no ho ha oblidat. Es pot canviar de club, fitxar per qui hom vulgui, només faltaria, el mercat és lliure, però no es pot trencar l'ètica vers els qui són els teus fins un segon abans, fer-te la fotografia amb la camiseta del club que dius estimes i ja haver signat per un altre. Deixar els suposats teus tot mentint per un munt de bitllets que et faran passar de ric a molt més ric i poca cosa més. El recordo borrosament com un bon jugador, corrent la banda, lluitant pel Barça; i després, tot igual pel Madrid, però sempre s'imposa el record d'un futbolista que ha passat a la història del futbol com el més gran mentider.