Lògicament, a l'hora de fer balanç de l'any tothom parla, i amb justícia, de la temporada pletòrica del Barça, dels seu trident magnífic i de les cinc copes. Però també s'ha de parlar de fets rellevants que demostren la impossibilitat de deslligar l'esport de la política. Així, no pot passar per alt el manifest de la UFEC i l'acte del 19 de març a Barcelona, amb la icònica imatge de tot el sector esportiu mostrant una targeta vermella al govern espanyol. L'assalt del govern espanyol a l'esport català, com als altres grans sectors del país, no s'ha aturat. La llicència única, el voluntariat esportiu, l'IVA, l'impost de societats, l'assegurança de responsabilitat civil, la llei de costes, la llei de transparència i la lleig contra el blanqueig de capitals són alguns dels fronts en què l'esport català s'ha sentit atacat amb justícia.

Les relacions entre Catalunya i Espanya també van augmentar de to arran de la gran xiulada a l'himne espanyol i a Felip VI en la final de la copa del Rei. La pressió mediàtica i política a Madrid perquè aquella protesta no quedés impune va acabar amb una sanció lamentable, tan lamentable com la que va posar la UEFA al Barça per les estelades en la final de la lliga de campions a Berlín. Han estat atacs a la llibertat d'expressió fins ara mai vistos als recintes esportius i que no es poden deslligar, òbviament, del moment polític que viu Catalunya. I s'han de denunciar.