El Barça torna a ser a la cresta de l'onada. És el gran protagonista del vídeo resum del 2015 esportiu. Va arrasar en la gal·la dels Globe Soccer a Dubai, amb premis al millor equip del món, al millor jugador, al millor president i al club més mediàtic. La xarxa bull i no només amb els tuits de Gerard Piqué; també amb un vídeo viral que exposa el 5-0 en títols del Barça al Madrid sobre una imatge de fons de Leo Messi. I encara queda la Pilota d'Or, la cinquena de Messi i tota la parafernàlia que l'acompanya. No hi ha manies ni connotacions negatives. Els premis són bons, guanyar costa molt i les victòries s'han de celebrar. És bo per blindar l'autoestima dels culers, per al prestigi del club, per al palmarès dels jugadors, per al cercle virtuós i per al model de club. Però a ningú se li pot escapar que si l'objectiu és seguir guanyant –i aquest és l'objectiu explicitat per a tots els protagonistes començant pel mateix Messi– tot això ha de morir demà, just després d'oferir les cinc copes a l'afició del Camp Nou i just abans del xiulet inicial de la represa de la lliga amb el Betis com a rival. És més fàcil dir-ho que aconseguir-ho. Però no s'ha d'oblidar que el Barça ha empatat els dos últims partits de lliga (València i Deportivo). Ni la decadència posterior al clímax del mundial de clubs del 2011. Ni tan sols l'annus horribilis del Real Madrid després d'un 2014 amb la décima i el mundial. Un equip és com una bateria recarregable, i al Barça li toca carregar tant com pugui per no fallar el 2016. I com s'aconsegueix això? De moltes maneres. Amb els objectius petits, com el rècord de gols en un any natural que el Barça pot fer seu si demà en fa tres al Betis i arriba als 179. Amb grans reptes com ara ser el primer equip capaç de repetir victòria en la Champions League. I sobretot amb reforços, com Arda i Vidal –i els que puguin arribar–, que renovin les ganes de guanyar, que aportin competència per entrar a l'equip titular i que permetin a Luis Enrique dosificar l'esforç d'aquí a la primavera.