L'Espanyol jugarà aquesta nit el tercer partit de l'era Galca a la banqueta. L'escenari és d'aquells que posen els pèls de punta per la seva dificultat: el Sánchez Pizjuán. Estem al davant un test de duresa en tota regla que calibrarà l'estat exacte en què es troba la plantilla després de l'efervescència i els focs d'artifici de l'aperitiu contra el Llevant i Las Palmas. Aquells dos enfrontaments es van guanyar amb certa solvència, però, a priori, el partit contra el Sevilla és de major volada. Els d'Emery exigiran molt més a l'Espanyol en tots els aspectes, i per això serà una pedra de toc per quantificar les coses que fa bé aquest equip i quines són les llacunes del seu joc. Ara s'intueixen, però un equip com l'andalús és d'aquells que et pot fer una estripada contundent. Galca només fa dues setmanes que és el tècnic, amb el handicap que hi ha hagut una setmana de vacances de Nadal pel mig. Deu entrenaments mal comptats per armar un equip. Massa poc temps però un discurs clar, diàfan i ambiciós en roda de premsa. El romanès només té al cap atacar el Sevilla, anar per ell i no deixar-lo respirar. Li és igual que sigui un dels equips més complets del campionat o que jugui lluny de Cornellà. És d'aquells tècnics que tenen un full de ruta marcat i que no canviarà ni una sola ratlla sigui quina sigui l'entitat del rival. Molts seguidors enyoraven emoció en els partits de l'Espanyol. Galca sembla que està disposat a apostar fort des del primer minut. El seu discurs tàctic, amb les distàncies predictives, recorda el de l'entrenador del Rayo Vallecano, Paco Jémez. El temps posarà les coses a lloc i ens dirà si el posat del romanès és pura bogeria o bé una convicció tàctica sense fissures en les condicions i aptituds dels seus deixebles. El Sevilla s'entreveu com un punt d'inflexió. Si l'estil Galca suma al Pizjuán agafarà volada de cara al dur gener que l'espera. I fer-ho bé a Sevilla ja no és un mer aperitiu, sinó un primer plat de festa de Cap d'Any.