En la tradició xinesa aquest 2016 serà l'any del Mico Vermell de Foc. S'obre una nova era en l'Espanyol amb l'entrada de capital aliè a les famílies que han anat governant el club. Ha de ser l'inici d'un projecte que deixi enrere les misèries econòmiques que han condicionat la vida de l'entitat.

És un moment clau en la història de l'Espanyol. Canvi de model de club, entrada de nous gestors, nova visió de model de negoci, una imatge diferent, expansió social més enllà de les nostres fronteres, recuperació de la il·lusió i creixement social. Però sobretot el que espera la gent, l'aficionat, el soci, el petit accionista, és poder fer un equip competitiu que lluiti per assolir objectius engrescadors, títols i classificacions europees amb assiduïtat, no esporàdicament. Que l'estadi s'ompli cada setmana.

Buscar el Mico de Foc en el mercat de fitxatges i tornar a tenir un gran líder que arrossegui un gran equip. Seguir potenciant el futbol de base i convertir-lo en un viver dels qual el club es quedi els millors i que les fuites siguin les mínimes.

Tothom ha de ser conscient de la complexitat d'harmonitzar la visió empresarial que segur que voldrà aplicar el nou accionariat xinès i el desig dels periquitos de sentir-se orgullosos del seu club. És a dir, que sentin que en segueixen sent l'essència, com fins ara, malgrat que ja estava en mans d'uns pocs accionistes forts. Aquest serà un factor clau: aconseguir que el nou Espanyol no se'ls faci estrany. No sentir-se com un simple client que paga la quota anual i es compra la samarreta.

El repte ha de ser fer compatible l'entrada de capital estranger amb la identitat centenària de l'Espanyol. En aquest punt, la presència d'interlocutors coneguts que han treballat per l'Espanyol en els darrers anys pot ser un nexe d'identitat.

El terreny està preparat. La gent de l'Espanyol entén que l'entrada de capital és necessària per donar un nou impuls al club i no caure en una lenta agonia. Ara cal ser ferms a l'hora de redibuixar les estratègies del club i sensibles pel que fa a les polítiques socials.

Sense ells, sense els periquitos de tota la vida, no serà possible construir un futur millor. Se'ls ha de tenir presents en totes i cadascuna de les decisions que es prenguin. Tradició i modernitat, diners i sentiments, anar cap endavant sense deixar ningú enrere.