Perquè ho llegeixi el senyor Joan Collet: dissabte passat l'Espanyol va fer un bon partit i per això va aconseguir un empat contra el que, possiblement, és el millor equip del món. El president blanc-i-blau ja té la frase que ahir va dir que li hauria agradat llegir l'endemà del derbi. Ep, i no l'he escrit per complaure'l: senzillament és el que penso. El que penso jo i també el que pensen molts dels companys que es dediquen a seguir l'actualitat del FC Barcelona. Sense anar més lluny, qui va signar la crònica del partit de dissabte passat en aquest diari, Ferran Correas. “El nou Espanyol de Constantin Galca fa un partit perfecte en defensa contra un Barça massa lent en la circulació de la pilota i aparta els blaugrana del lideratge de la lliga” es podia llegir en el subtítol principal de la plana 4 de l'edició de diumenge de L'Esportiu. No vam ser els únics: com nosaltres, molts mitjans de comunicació van explicar el derbi en aquests termes. El senyor Collet, però, no ho entén així, i ahir, per segon dia, ho va deixar ben clar. “Ens trobem la justificació que vam utilitzar la violència i que l'àrbitre va ser permissiu. Cap mèrit per a nosaltres, i és una vergonya. I això ho diuen diaris molt importants de Catalunya i periodistes de referència”, va etzibar, sense donar noms. Això sí, en la seva crítica va exceptuar els companys que segueixen el dia a dia de l'Espanyol.

En el seu afany per subratllar la manca d'equanimitat de determinada premsa –sense concretar quina–, Collet va fer algunes precisions sobre el terme nacionalbarcelonisme, que, com en altres ocasions, havia fet aparèixer en les seves declaracions de diumenge. “Que ningú compari el nacionalbarcelonisme amb un moviment polític o amb el que ens ve al cap. Parlo de nacionalbarcelonisme per la gent que posa el Barça per sobre de tot, per sobre de Catalunya i de la neutralitat que haurien de tenir els periodistes.” Home, s'agraeix que el mandatari espanyolista vulgui esborrar qualsevol relació entre el nazisme i el mot que ha inventat. Ara bé, dubto que qui l'escolti parlar de nacionalbarcelonisme no connecti, inevitablement, amb la idea del nacionalsocialisme que va governar Alemanya entre 1933 i el 1945.

En fi. Per damunt de tot, però, el que em sembla més criticable de les paraules de Joan Collet és que han provocat, precisament, que es parli menys del que s'hauria parlat de la bona actuació que va fer el seu equip en el partit de dissabte, contra el Barça. Ell, i no els futbolistes que entrena Constantin Galca, és qui protagonitza l'actualitat blanc-i-blava. Ni Marco Asensio, ni Felipe Caicedo, ni Pau López, ni Pape Diop, ni Hernán Pérez, ni Javi López, ni Gerard Moreno. La notícia que obre les planes d'Espanyol, tres dies després del 0-0 en el derbi de Cornellà-el Prat són les manifestacions de Joan Collet. Una pena, perquè el que va aconseguir l'Espanyol en el derbi té molt de mèrit.