Comencem el 2016 tal com va acabar el 2015, amb conflictes i amb poc o gens de seny i cavallerositat. Em sembla que, per a alguns, els propòsits per a l'any que comença no preveuen valors i actituds com ara ètica, moral, dignitat, honradesa i responsabilitat. Sí, ja sabem que els propòsits són molts al principi de l'any i la majoria es queden en simples intencions, però quan parlem de valors i actituds no hi ha marge d'error o de no complir els objectius. De fet, no haurien de ser propòsits, haurien de formar part de la nostra actitud i manera de ser sempre. Especialment, en aquells que tenen responsabilitats màximes i que de les seves decisions en depèn molta gent, ja sigui directament o indirectament. El món del futbol està molt lluny, en general, dels valors que estic exposant, però, i això és molt preocupant, si pensem que depèn molt –encara que no es vulgui reconèixer– de la política, llavors potser no és d'estranyar tot plegat.

Dilluns, el president del Real Madrid, Don Florentino, va destituir Rafa Benítez com a entrenador del primer equip. Fins aquí podríem dir que tot normal en el món del futbol. Però si mirem la seva trajectòria com a president, la seva manera de fer, els resultats, les conseqüències de les seves decisions i la capacitat nul·la d'autocrítica, llavors la cosa canvia bastant.

Dilluns, quan va acomiadar en públic Rafa Benítez, els periodistes es van assabentar abans que l'implicat va dedicar menys d'un minut al tema i va dedicar dos minuts a reconèixer els mèrits diversos que tenia el nou entrenador. Lleig. Però no oblidem que ell va fitxar aquest entrenador per decisió pròpia i contra el consell de molta gent del futbol. Ell va decidir, igual que va decidir fitxar i carregar-se Mou, Ancelotti i molts d'altres, fins a deu entrenadors. D'altra banda, ha fitxat els jugadors que ha volgut i, sense necessàriament estar d'acord amb el tècnic de torn, ha obligat entrenadors a posar jugadors com a titulars. Ha fet el que ha volgut i quan ha volgut, perquè el Real Madrid és seu, i ja està. De fet, si mirem els estatuts que ha confeccionat ell, veurem que només Florentino en pot ser el president. Per aquest motiu he dit Don Florentino, perquè porta el Real Madrid com Don Vito portava la seva família. Parlo des d'un punt de vista de gestió, no vull que ningú pensi que té res a veure amb la família Corleone. Però el que Don Florentino no és capaç de veure és que el problema no és l'entrenador, els jugadors o els periodistes. El problema és ell mateix i el seu estil, però, sobretot, és que el Barça és el millor equip del món gastant-se molt menys i apostant per la gent de casa. Ell pensava que els temes amb la justícia farien molt mal al Barça i llavors el Madrid ho guanyaria tot. Doncs ha estat al inrevés.

Per acabar, vull anunciar la meva decepció màxima i el meu rebuig total al president de l'Espanyol per les seves declaracions i la seva actitud. Això només demostra poca responsabilitat i cap valor, i pot provocar que la gent entengui que és normal. Gran exemple per als nens. Desitjo que els Reis li portin seny.