Han passat uns dies des del derbi de dissabte a Cornellà, el primer de la trilogia d'un apassionant gener. Les guspires que ens ha deixat aquest primer duel entre els dos grans equips de Catalunya són, resumint, la permissivitat arbitral; la violència del conjunt local; l'actitud xenòfoba dels aficionats de Cornellà; el mal estat de la gespa, i les histriòniques declaracions del president de l'Espanyol, Joan Collet. Una amalgama de sensacions que s'han basat més en el relat periodístic fet des de l'exterior que no pas en el que realment va passar en el terreny de joc i a les grades.

Dins aquest context l'actitud més tendenciosa de certes informacions als mitjans va ser elevar a una qüestió general els crits xenòfobs d'un grup de brètols i col·locar l'etiqueta de racista a tota una afició. D'això se'n diu manipular la realitat, modelar-la en temps i forma no al relat dels fets, que són sagrats, sinó a la realitat que més convingui a cadascú.

Només des d'aquesta perspectiva es pot entendre el perquè de les declaracions de Collet. Es podrà discrepar dels termes utilitzats pel president blanc-i-blau però la manipulació de certs fets (i no és la primera vegada que succeeix) és el que fastigueja una gran part de l'afició espanyolista. Com se sentiria la parròquia blaugrana davant una acusació generalitzada de racisme? Com se sentiria si acusessin el seu equip de violent de manera reiterada?

Sense anar més lluny recordo certs opinadors, en derbis anteriors, que acusaven l'afició blanc-i-blava de tenir el gen de la violència o d'haver desitjat la mort de Tito Vilanova.

A vegades fa mal pensar tot això. Fatiga sempre llegir segons quines coses i en segons quins llocs però si s'eleva el to surt l'adjectivació del complex d'inferioritat. Res de nou, és el preu a pagar per anar a contracorrent.