Van haver de ser les queixes d'Alberto Fernández Díaz les que ens anunciessin que dissabte passat hi havia novetat al camp de l'Espanyol. Al cap del grup municipal del PP a Barcelona li va faltar temps per lamentar que en algun rètol de l'estadi el castellà hagués estat substituït pel xinès, al costat del català i l'anglès. Després, les polèmiques derivades del primer derbi de la trilogia i la desbarrada de Joan Collet han eclipsat no pas les queixes de Fernández Díaz, que tot i ser el seu un partit residual a Catalunya té més altaveus dels que necessita, sinó el fet rellevant de la presència de la llengua xinesa en alguns punts de l'estadi del RCDE. Rellevant perquè, per molt novell que fos Chen Yansheng dissabte, no deuria pas arribar a la llotja privada des d'on va veure el partit seguint rètols en xinès, que si han començat a aparèixer no són per guiar un sol home i el seu seguici sinó per anar preparant el camp per a la futura presència de xinesos a qui sí que els caldrà orientar-se pels rètols. L'aterratge de capital xinès a l'Espanyol i la voluntat del mateix Chen Yansheng de ser-ne president està plena d'incògnites, però n'hi ha una que amagada rere el derbi deixa una primera pista desxifrable. Chen buscarà acostar el club a la comunitat xinesa de Catalunya, un fet, d'altra banda, que és assignatura pendent en matèria d'immigració. Érem sis milions i ara en som set i mig, però la fidelització de nouvinguts amb clubs de la terra que els acull és imperceptible en cap graderia. L'Espanyol fa mitjanes d'assistència per sota de la meitat de l'aforament de l'estadi i el de dissabte va ser el segon derbi amb menys públic al feu de Cornellà. A un home d'èxit en els negocis no li deu costar veure que al club que acaba de comprar li falta gent, ni imaginar un primer remei a l'engròs. Vés a saber si a l'Espanyol no hi ha aterrat enguany un rei que no és blanc, ni ros, ni negre, sinó xinès. Que el regal agradi a tota la parròquia són figues d'un altre paner.