A mitjan desembre Florentino Pérez va afirmar que Rafa Benítez no era el problema del Madrid, sinó “la solució”. Amb aquella solemnitat amb què diu les coses. Benítez es va menjar els torrons, però no el tortell de Reis. L'endemà de l'empat de l'equip a València, Florentino Pérez va activar el seu nou pla, el que suposadament ha estat planificant durant anys. Crec que aquesta vegada no ho va dir explícitament, però està convençut que Zinedine Zidane “ha nascut per entrenar el Madrid”. Tampoc no en tinc cap prova, però estic convençut que aquesta idea va començar a rondar pel cap de Pérez quan Pep Guardiola va començar a triomfar com a entrenador del Barça. No ho pot evitar. Des que a partir del 2003 el Barça va començar a passar la mà per la cara al seu Madrid dels galàctics, el Barça ha estat l'obsessió del president madridista. La seva tortura. I, sí, finalment el seu model. Després de fracassar amb una rastellera de tècnics (Queiroz, Camacho, García Remón, Luxemburgo, López Caro, Capello, Schuster, Juande Ramos i Pellegrini; obvio Del Bosque, el primer i l'únic que no s'hauria d'haver tret de sobre), va trobar l'antítesi de Guardiola: Mourinho. El venjador. Tampoc se'n va sortir. Per la senzilla raó que es tractava de futbol i no de guerra. Amb Ancelotti i la décima va creure que havia trobat el que buscava: que el Madrid fos el nou referent mundial i que això servís per esborrar l'empremta del Barça de Guardiola. Tampoc. Perquè continuava tractant-se de futbol i no de fotocopiar l'èxit. I ningú com Benítez ha expressat la impotència que sent Pérez.

Ara el somni és Zidane. El somni és aconseguir calcar el que va ser Guardiola al Barça. Com el de Santpedor, el francès va ser un referent mundial com a futbolista, també és de la casa (encara que sigui per elecció i no per formació) i té carisma. Per això el va posar al costat d'Ancelotti i després a la banqueta del Castella (com Guardiola al Barça B). Molt bé. Somiar és gratis, encara que els malsons li han sortit molt cars, a Pérez. Però continua tractant-se de futbol. De tenir una idea de joc i de saber-la aplicar. Zidane la té? Expliquen a Madrid que Zidane no volia ser entrenador i que se'n va fer per ajudar el seu fill Enzo a triomfar com a futbolista. Per entrenar el Madrid cal tenir alguna cosa més que vocació. Posem que li ha nascut fent-ne al Castella. Però per ser entrenador del Madrid en el segle del Barça cal també una idea de futbol i saber-li donar forma d'equip. Zidane en sabrà? No ho sé. L'únic que sé és que, per molt que s'hi encaparri Pérez, Zidane no és Guardiola. Perquè Guardiola és com és si, a més, és fill d'una idea.