Ha passat mig camuflada entre les festes la decisió de l'Ajuntament de Barcelona de reduir a la meitat l'aportació al Circuit de Catalunya, rebatejat com a Barcelona-Catalunya. Aquells quatre milions, que ara en seran dos, ajudaven a tancar l'exercici amb un resultat d'explotació presentable, tot i que sovint deficitari davant la posició impertèrrita del propietari de la fórmula 1, Bernie Ecclestone.

S'ha venut des del consistori que regeix Ada Colau que no es talla en sec l'aportació perquè hi hagi temps de trobar fonts de finançament substitutòries. Ja ho vaig dir abans de les últimes municipals a propòsit d'unes declaracions premonitòries –i després matisades– de l'aleshores aspirant a alcaldessa: perdre la F-1 per derivar els diners que s'hi aporten a qualsevol altra partida seria una catàstrofe global i obligaria Colau –i a la resta d'administracions– a esmerçar més recursos públics per atendre necessitats bàsiques de moltes famílies que quedarien en situació de precarietat.

Colau també va projectar ombres de dubte sobre el Mobile World Congress –un altre esdeveniment que sent amb valors poc propers a la seva ideologia, i va acabar rectificant perquè les necessitats d'una metròpoli (i Barcelona ho és) són ingents. Que els ingressos que genera el congrés dels mòbils estalvien diners en ajuts socials és una realitat manifesta. Que la F-1 té un efecte similar, també. De manera que convindria que Barcelona es deixés assessorar amb mentalitat oberta, lluny del dogmatisme que impregna els que veuen tota activitat motoritzada com la pesta del segle XXI. En dades del 2014, la F-1 genera un impacte econòmic directe de 188 milions d'euros. No només hi fan diners els rics. Hotels, restaurants, bars, càterings, taxis, lloguers de cotxes, gasolineres, locals d'oci... tots aquests negocis tenen treballadors que, en la proporció que toca, també tenen lloc de feina perquè aquella setmana de la F-1 existeix. Probablement, molts d'aquests assalariats o autònoms van votar la llista de Colau. Cada espectador del GP de F-1 fa una despesa superior als 1.000 euros i tota l'activitat del circuit arriba als 332 milions. 188 milions en risc per retallar-ne quatre amb la demagògia fàcil de les imprescindibles beques menjador? Ara, que tampoc no tenia cap lògica que la CUP perdés l'oportunitat de la seva vida d'aplicar algunes de les seves propostes, i estem com estem.

Alcaldessa, la invito que vegi els quatre milions del circuit com un pla de xoc que ja s'està aplicant. Tant se val que no fos idea seva. Fins i tot els integristes de la bicicleta tenen prou senderi per adonar-se que perdre uns ingressos de 188 milions –sense entrar a valorar els costos en termes d'imatge– i no tenir una alternativa substitutòria, és una mala decisió.

I mentre esperem, què hi té a dir el Circuit? I, a risc de fer-me pesat, convé recordar que aquests 188 milions generen un IVA d'uns quatre milions. Just els que pretén estalviar-se Colau. No seria millor fer front comú per impedir que volessin cap a Madrid?