Opinió

El bassal pudent

Alves generalitza i el perden les formes, a més de la sintaxi i l'ortografia, però sap molt bé de què parla, i ho sabem tots

La hiper­tensa cadena de der­bis ha començat ja a pas­sar fac­tura, i és alta. Pot­ser s'hau­ria evi­tat si en el pri­mer par­tit l'àrbi­tre hagués fre­nat l'excés de tes­tos­te­rona local a temps ense­nyant les tar­ge­tes quan tocava, perquè és en aque­lla arren­cada sobre­ex­ci­tada on pro­ba­ble­ment es va for­mar l'espi­ral que en el segon par­tit va mutar en huracà. El que segueix asso­tant el Barça i l'Espa­nyol, pen­dents encara d'un ter­cer duel per al qual sem­bla que caldrà cri­dar els cas­cos blaus. Pot­ser s'hau­ria pogut evi­tar, però insis­tir-hi seria un inútil excés melancòlic. Som on som... no: són on són, que és un bas­sal pudent, i pot­ser, a més d'esforçar-se a car­re­gar-se de raons, que pesen i com­pli­quen la tasca de man­te­nir-se surant, els uns i els altres hau­rien d'inten­tar sor­tir-ne. I això inclou els dos defen­ses que ahir van tor­nar a pas­sar a l'atac, rui­xant amb més gaso­lina les xar­xes soci­als aques­tes que car­rega el dia­ble o la febrada, i coin­ci­dint amb l'anunci de la sanció a Suárez, que sí, que n'apren­gui, que n'apren­gui, si toca, tot i que segueix fent pen­sar que hi hagi insults i altres escal­fa­ments de boca que con­tinuïn tenint més multa que alguna entrada sal­vatge.

A Piqué i Alves, convé, però, escol­tar-los. El pri­mer, en el punt de mira d'anti­violència després d'haver estat asse­nya­lat com a pro­vo­ca­dor cons­tant per l'Espa­nyol –que no va sen­tir els crits fent el mico dedi­cats a Ney­mar com cap club sem­bla sen­tir mai els crits de la seva afició fent el mico–, va optar per vin­di­car-se i repli­car mos­trant el nivell de misèria en què poden... podem caure els afi­ci­o­nats quan ens rebai­xem a la con­dició de massa. L'exem­ple de Piqué és un vídeo en què se sent l'afició blanc-i-blava dedi­cant-li càntics en què es tit­lla de puta la seva dona i es desitja al seu fill, que lla­vors no arri­bava a l'any i mig, que es mori.

Alves, com sem­pre menys fi que el cen­tral, va pen­jar a Ins­ta­gram una redacció esco­lar en què diu que se sent uti­lit­zat per la premsa en nom de l'audiència, una premsa que cada cop parla menys de fut­bol i a la que acaba qua­li­fi­cant de “p... basura” (que consti que les come­tes són seves). Alves gene­ra­litza i el per­den les for­mes, a més de la sin­taxi i l'orto­gra­fia, però sap molt bé de què parla, i ho sabem tots, i en bona part no li falta raó. Hi ha un (pre­sumpte) peri­o­disme espor­tiu, que si bé no és majo­ri­tari sí que és hegemònic, o ho sem­bla molt, que es dedica a bur­xar la merda de manera tan sis­temàtica com mise­ra­ble, que pre­fe­reix rebre­gar-se i esquit­xar dins del bas­sal pudent abans que par­lar de fut­bol, perquè entén, i pot­ser té raó, que això és també el que pre­fe­reix el seu públic. Sovint, és també el que, recre­ant-se en el seu cinisme, més insis­teix a cen­su­rar i bur­xar les matei­xes erra­des, feble­ses i misèries extra­es­por­ti­ves dels fut­bo­lis­tes sense les quals el negoci no rut­lla­ria.

Ara, als fut­bo­lis­tes, que viuen molt bé, les san­ci­ons i els retrets que cal­guin. Però peri­o­dis­tes i afi­ci­o­nats farien... faríem bé de mirar-nos al mirall amb humi­li­tat i cap fred, a veure si ens agrada el que hi veiem.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)