Ulls al clatell
La presa de decisions és un dels barems estructurals que marca diferències en la trajectòria dels esportistes en funció de si els permeten obtenir els objectius marcats o no. Un factor clau en el procés de la presa de decisions és la capacitat de captar informació, i la vista és una font principal d'obtenir coneixement durant la pràctica d'un esport. De fet, quan qualifiquem d'errònia la decisió d'un jugador (l'execució ja són figues d'un altre paner) ho fem sempre quan aquesta ja ha estat presa i, el que és més important, sense conèixer quin percentatge d'informació visual té aquest jugador i sense reflexionar si és la mateixa que tenim nosaltres. I al contrari, quantes vegades ens ha passat, ja sigui com a tècnics o com a espectadors, que un futbolista ens ha sorprès perquè ha vist, per exemple, una línia de passada que nosaltres havíem estat incapaços de veure? Penseu en la sensació que heu experimentat, segur que és semblant a assistir a l'espectacle d'un mag. Ens sembla impossible que allò que hem vist davant dels nostres ulls sigui real, però passa. I quin és el truc, en aquest cas? Bàsicament, el domini de la visió perifèrica.
Mentre veus jugar Iniesta estàs sempre esperant veure màgia, quedar embadalit. I no és casualitat que fa pocs dies Luis Enrique, el seu entrenador, contestés això quan se li demanava quina era la major qualitat del migcampista blaugrana: “És que és molt difícil quedar-se amb una qualitat. Té una visió perifèrica única, com Xavi. No he vist ningú que sigui capaç de veure el que té darrere l'esquena. És un jugador irrepetible.” Aquesta és, doncs, la diferència. Com més gran sigui l'amplitud del camp visual que tenim, més informació podrem processar en el seu conjunt i més podrem usar la intel·ligència espacial per al moviment, ja sigui el propi o el del desplaçament de la pilota.
I el millor de tot plegat és que la visió perifèrica és, com tants i tants elements, entrenable. Per tant, i vistos els beneficis de poder eixamplar la visió perifèrica, sembla del tot recomanable incorporar, de manera regular, exercicis mitjançant els quals els joves jugadors millorin aquesta capacitat. D'aquesta manera, augmentarà el nivell d'informació que podran captar i els apareixerà un ventall de solucions molt més ampli perquè seran capaços de percebre moviments (ja sigui dels companys o dels adversaris) que, gradualment, els permetran veure el joc de manera totalment diferent. Tan diferent com és córrer amb un llum frontal al cap quan ja és foc de fer-ho a plena llum del dia.