Fa un any, el Barça es trobava en una situació realment preocupant. Un president que havia dimitit, un nou president que feia poc que era en el càrrec i que es veia obligat a fer eleccions anticipades, un director esportiu acomiadat, un equip que no jugava bé, un Messi que semblava que no s'entenia amb l'entrenador, el Barça als tribunals, la FIFA aplicant el càstig de no poder fitxar... Doncs sí, una situació realment difícil i gens desitjable i que, amb molt de señorío, a Madrid celebraven i aprofitaven per dedicar-nos titulars escandalosos.

Però un any després hem guanyat cinc dels sis títols possibles, l'equip juga meravellosament bé, el president va guanyar amb claredat les eleccions anticipades i l'oposició és inexistent (estrany tenint en compte l'agressivitat dels comicis), ja podem fitxar, Messi és feliç amb Neymar i Suárez, Luis Enrique ha sigut declarat millor entrenador de l'any 2015 i Messi ha guanyat la seva cinquena Pilota d'Or. Queda un tema molt important com ho és el del Barça i el judici pel cas Neymar però, de moment, la cosa ha anat bastant bé en termes generals. I ara, a Madrid, resulta que no podran fitxar (per cometre les mateixes irregularitats que va cometre el Barça) i diuen que la UEFA i la FIFA són dos organismes sense credibilitat i que ells no han fet res dolent. Això succeeix quan l'equip està en una situació delicada, el totpoderós president es qüestionat, han acomiadat l'entrenador, han fet entrenador Zidane, a qui fins i tot comparen amb Guardiola per haver guanyat dos partits a casa contra dos equips molt bons i perillosos (Deportivo i Sporting)... Em vénen al cap algunes dites populars espanyoles (agafeu el que creieu): Si ves las barbas de tu vecino cortar, pon las tuyas a remojar, el que ríe último ríe mejor i a cada cerdo le llega su San Martín.

També vull dedicar una mica de temps a un fet que em sembla inapropiat o, més ben dit, inacceptable. Un fet que, per desgràcia, no és aïllat i que el converteix en molt perillós per l'exemple que potser estem donant a les aficions i, especialment, als nens. Em refereixo a accions com la trepitjada de Pau, porter de l'Espanyol o, encara més evident i injustificable, l'agressió de Cristiano Ronaldo a Nacho Cases. Però que quedi molt clar que encara que en aquestes ocasions han estat jugadors de l'Espanyol i el Real Madrid, ho faci qui ho faci, sigui de l'equip que sigui, són accions que haurien de provocar reaccions en contra dels mateixos clubs, entrenadors, companys, institucions esportives de qualsevol mena, organismes oficials i, per què no, derivar en denúncies i accions legals contra qui fa aquestes barbaritats. No senyors, això és inacceptable i tothom, especialment els equips importants i els jugadors que desperten tanta passió, han de ser els primers a donar exemple i imatge. Prou de tant anunci contra la violència i més acció i actitud per aturar-la. Si trèiem una targeta vermella a un porter per fer la seva feina i trobar-se en una situació com la que va viure Gorka contra el Barça, però no fem res amb el que va fer Cristiano... (acabeu vosaltres la frase).