Resistència contra l'imperi dels diners
Resulta que circula que Florentino Pérez vol fitxar Neymar i, fins i tot, es propaguen els motius pels quals el jugador brasiler ho podria acceptar: lideratge absolut (Messi encara té corda, mentre que, suposadament, a Cristiano se li acaba i, a més, podria marxar del Madrid amb la hipotètica operació) i encara més diners. En fi, tot això últim són especulacions, mentre que el desig de Florentino és una possibilitat creïble dins de la política de fitxatges d'un club amb un president que, a cop de talonari i operacions dubtoses en la seva connivència amb la gran banca i les mateixes estructures de l'administració pública, sempre ha volgut col·leccionar cromos d'estrelles. No és que, evidentment, el Barça estigui al marge del talonari, de la prepotència mercantil, de les operacions fosques, com ho exemplifica el mateix cas Neymar. Però, en aquest sentit, el Madrid de Florentino continua sent d'una altra galàxia. Tinc present una consideració d'un meu amic barcelonista uruguaià que, havent viscut molt de temps a Barcelona, fa anys que resideix a Madrid per motius amorosos: “Sempre s'ha de voler que el Madrid perdi per dos motius. Un és perquè és el Madrid. I l'altre, perquè encara sigui possible que no tot es pugui aconseguir amb diners. La seva derrota és un triomf de la resistència a la voracitat capitalista.”
A banda del suposat interès de Florentino per Neymar, per mi, el gran esdeveniment de la setmana relacionat amb el món futbolístic ha estat la carta amb la qual s'ha acomiadat del Barça el jugador macedoni David Babunski, que ha estat deu anys al club i que se'n va en relació amb la crisi de l'equip B. La carta, exemplar i susceptible de ser més llargament comentada, és, de fet, una forma de resistència a l'imperi dels diners aplicat al món del futbol: la cobdícia i la vanitat individualistes, la reducció dels cossos a mercaderia, la immoralitat de les operacions i els contractes milionaris. La carta de Babunski és un acte moral que avisa de la fragilitat dels valors al mateix club on els ha adquirit. Això perquè ell explica que, des que hi va arribar, quan tenia dotze anys, al Barça se li ha inculcat fugir de la faràndula materialista i li han estat transmesos valors com ara la humilitat, el respecte, la cortesia, la solidaritat i la companyonia. Tanmateix, la desmesurada importància concedida al futbol, amb el mercantilisme que l'envolta i la vanitat egocèntrica que propicia, poden fer fàcilment que aquests valors siguin oblidats. Per això Babunski recorda: “Donar puntades de peu a una pilota no és suficient perquè hàgim de ser tractats d'una manera més especial que la resta de ciutadans.” I, en contra de l'oblit del que passa al món, planteja als futbolistes: “Què podem oferir nosaltres a la societat?” I una altra cosa: lamenta que, des de fora, i potser també des de dins, s'hagin posat en dubte els valors transmesos pel mateix club caient en la seducció del resultadisme immediat. Continuarà.