No sé com s'arriba a la conclusió que el Barça té, en el percentatge que es vulgui, la lliga al sarró. Deu ser la deformació d'un caràcter poruc per haver vist lligues perdudes quan estaven força lligades, que fa que ara, quan falten setze partits perquè acabi la segona volta, només es pugui arribar a una conclusió: que al Barça li queden disset partits per cloure la lliga, ja que en té un de pendent, contra l'Sporting.

I no és pel respecte que encara influeix el Madrid amb les golejades que va repartint en els seus partits de caire amistós al Bernabéu aquest darrer mes, sinó perquè s'ha de tenir un punt de vista més acurat, i respectuós, amb els rivals.

Entenc la pujada d'adrenalina que va suposar el 2-1 contra l'Atlético dissabte, ja que el Barça es treia de sobre el principal rival i el col·locava a tres punts, a banda de la diferència pels partits entre tots dos, però des de quan està escrit que aquest mínim avantatge quan encara queda mitja lliga per jugar-se atorga tanta confiança per estar convençut que està tot escrit en el campionat? És sorprenent.

Si des de Barcelona s'envia aquest missatge, que no sorprengui que hi hagi rivals que afegeixin més intensitat de la que ja aboquen quan juguen contra el campió d'Europa per fer-se respectar. Que malament li queda ser presumptuós, al barcelonista, que sempre ha criticat i renegat d'aquests aires en els seus rivals, especialment en el Madrid. Quina ràbia que feia que un madridista es vanés de les lligues i les copes d'Europa, perquè ara el culer es disfressi d'aquest tarannà tan poc esportiu.

Insisteixo, qui més patirà aquesta arrogància que tot està ja fet seran els jugadors del Barça, ja que els seus rivals els recordaran en cada minut que la lliga se l'han de guanyar en cada partit. Farà bé, perquè ho farà, Luis Enrique d'obviar les lloances que li arribaran i els posats victoriosos de l'entorn, tot just en un moment en què ja s'ha activat el compte enrere per assolir el rècord de partits seguits sense perdre –que tot just està a tres–, per superar el registre que fa cinc any va establir el Barça de Josep Guardiola, amb 28 duels seguits sense conèixer la derrota.

Cal subratllar aquest fet, però si es pogués arribar a batre aquest rècord d'estar-se quasi trenta partits sense perdre arribaria en un moment sorprenent, tenint en compte el compacte calendari que li ha tocat al Barça després de guanyar el mundial de clubs al Japó, amb la càrrega que també va comportar aquest viatge i l'estada al continent asiàtic.

Bé doncs, des de llavors, només hi ha la taca de l'empat en la lliga contra l'Espanyol (0-0), que s'afegeix a les nou victòries que l'han acostat més a la final de la copa del Rei i que l'han ubicat en solitari en el lideratge de la lliga.

Fa una mica més d'un any, el Barça intentava superar un intent de crisi esportivoinstitucional i la visita de l'Atlético va servir per iniciar la marxa cap a un horitzó en què esperava el triplet. Un altre cop l'arribada de l'Atlético ha servit per donar una empenta al Barça. L'única diferència és que aquest cop la victòria no era per salvar ningú, sinó per augmentar la confiança un graó més.