Diu Mar­cus Slaugh­ter que no con­sen­tirà que s'embruti el seu nom arran del pre­sumpte fals pas­sa­port guineà (que en l'ACB vol dir no ocu­par plaça d'estran­ger) amb què va jugar el tram final del curs pas­sat amb el Madrid. Seria més fàcil fer-li cos­tat si ho hagués dit quan va trans­cen­dir que ell i Andy Panko, ales­ho­res al Fuen­la­brada, tenien el mateix número de pas­sa­port, pri­mera punta visi­ble d'un ice­berg que algú va inten­tar eva­po­rar pro­pi­ci­ant la sor­tida de Slaugh­ter cap al nou ric Darus­sa­faka d'Istan­bul i l'exili de Panko al Nancy. Mani­fes­tada ara, la pre­o­cu­pació de Slaugh­ter pel seu bon nom sona més a allò tan cone­gut de matar el mis­sat­ger (gran tre­ball de La Van­guar­dia i Mundo Depor­tivo) que no pas a l'interès real d'anar al fons de la qüestió. Un fons que no seria només arri­bar fins als autors d'una trampa de la qual el juga­dor pot ser cul­pa­ble o víctima, sinó el de qüesti­o­nar-se per què sent l'esport una expressió uni­ver­sal del món glo­bal encara cal recórrer a la naci­o­na­lit­zació d'espor­tis­tes per fer-los jugar. Per què l'ACB manté quo­tes de pro­cedència dels juga­dors? Òbvi­a­ment, per pro­te­gir la selecció i, així, la ban­dera esta­tal, vell mur que con­di­ci­ona tota l'orga­nit­zació de l'esport. La naci­o­na­lit­zació frau­du­lenta d'un espor­tista és ger­mana del mateix mal que fa atu­rar les com­pe­ti­ci­ons de clubs d'hand­bol, water­polo i fut­bol sala per la dis­puta de cam­pi­o­nats de selec­ci­ons, basa­des en la dis­cri­mi­nació per naci­o­na­li­tat: digue'm d'on ets i et diré amb qui jugues. Apli­cat a un barri, seria un gueto. Però hi ha algun oasi espe­rançador. Sense anar més lluny, el cas Slaugh­ter no des­pos­sei­ria el Madrid de l'Euro­lliga, que ha abo­lit qual­se­vol con­di­ci­o­nant d'ori­gen dels juga­dors des de la mateixa filo­so­fia oberta i moderna amb què Jordi Ber­to­meu va afir­mar fa poc que els clubs de l'Euro­lliga són “de ciu­tats, no de països”. És l'horitzó cap on cal cami­nar. Per bé que men­tre l'esport enten­gui de ban­de­res naci­o­nals, hi vol­drem la nos­tra.